Aquest divendres, per primera vegada en la història, les Nacions Unides commemoren el Dia Internacional de la Sordceguesa, una data assenyalada el 27 de juny en record del naixement de l’emblemàtica escriptora nord-americana Helen Keller (1880-1968). Keller, coneguda per ser la primera persona sordcega en obtenir un títol universitari, simbolitza la superació i la lluita per la inclusió.
La designació d’aquest nou dia internacional va ser acordada per l’Assemblea General de l’ONU el passat 3 de juny, a petició d’onze països: Antigua i Barbuda, Brasil, Cap Verd, Croàcia, Geòrgia, Jordània, Namíbia, Qatar, Tanzània, Ruanda i Djibouti. Aquesta resolució, recollida per Servimedia, posa èmfasi en que la sordceguesa constitueix «una discapacitat diferenciada que presenta els seus propis reptes, barreres i requeriments específics de suport i inclusió, diferents dels de les persones que són únicament sordes o cegues«.
El text de la resolució també destaca que la manca de reconeixement de la sordceguesa com una discapacitat única genera «invisibilitat a les estadístiques, política i programes«, fet que, al seu torn, «dificulta l’accés a serveis«. Per aquesta raó, la resolució de l’ONU subratlla la «importància fonamental» dels guies intèrprets i intèrprets professionals per a les persones sordcegues. Aquests professionals són clau per garantir el seu accés a la informació, la comunicació, els serveis i els drets fonamentals, així com per promoure la seva vida independent i inclusió plena a la comunitat.
Cal recordar que la comunitat sordcega utilitza un bastó a ratlles vermelles i blanques com a senyal distintiu per a la mobilitat i identificació. La resolució de les Nacions Unides «encoratja» els països membres a considerar la possibilitat de reconèixer la sordceguesa com una discapacitat diferenciada en les seves polítiques i programes nacionals.
