La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa el projecte d’Agenda Compartida per a la salut mental comunitària a les comarques gironines, amb l’objectiu de transformar el model d’atenció mitjançant la col·laboració entre diferents sectors: administració pública, societat civil, universitat i empresa. Aquesta iniciativa s’inscriu dins l’estratègia RIS3CAT i el Pla Catalunya Lidera, i es va presentar el passat 1 d’abril a la seu del Govern a Girona.
El projecte rep el suport de la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut, la Direcció General d’Activitat Econòmica del Departament d’Economia i Finances, i el Programa de regions del coneixement del Departament de Recerca i Universitats. Segons dades de l’administració, el 80% dels factors que determinen la salut estan relacionats amb elements externs com l’alimentació, l’activitat física, el lloc on es viu i les relacions socials, fet que exigeix una resposta coordinada entre múltiples actors per afrontar els reptes en salut mental.
L’Agenda Compartida en salut mental comunitària es fonamenta en una metodologia de treball col·laboratiu en xarxa. Ha estat impulsada per un grup motor format per institucions públiques com el Servei Educatiu del Departament d’Educació a Girona, Dipsalut, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt; professionals sanitaris de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) i l’Institut Català de la Salut; i entitats del tercer sector com la Fundació Support-Girona i la Fundació Drissa. També hi participa la recerca universitària a través del grup de recerca en salut i atenció sanitària de la Universitat de Girona. La coordinació tècnica recau en la Fundació Girona Regió del Coneixement. Aquest grup motor es manté obert a noves incorporacions per afrontar conjuntament els desafiaments locals en salut mental.
Durant els anys 2024 i 2025, s’han establert diversos grups de treball que han identificat reptes prioritaris i han proposat quatre actuacions concretes:
Una primera línia d’acció és el desenvolupament d’una eina d’intel·ligència artificial per mapar recursos, que permetrà identificar els suports més adequats en salut mental i benestar segons les necessitats específiques de cada usuari o col·lectiu.
Una segona proposta és la creació d’una finestreta única, un espai de referència on les persones amb trastorns mentals puguin accedir a informació i orientació per millorar la seva autonomia i qualitat de vida, amb suport personalitzat d’un professional de referència.
També es planteja la creació d’un espai de coordinació i intercanvi de recursos per promoure el benestar emocional i la salut mental en infants, joves i famílies, amb accions de prevenció i promoció adaptades a aquestes etapes de la vida.
Finalment, es treballa per expandir el projecte de La Foixarda de la Fundació Drissa a tota la demarcació. Aquest projecte ofereix suport educatiu i psicològic a estudiants amb trastorns de salut mental, amb l’objectiu de facilitar el seu èxit acadèmic.
El territori gironí ja és referent en atenció comunitària en salut mental. La Xarxa de Salut Mental i Addiccions de les comarques gironines, gestionada per l’IAS, aplica des de fa vint anys un model innovador, sense llarga estada psiquiàtrica, amb serveis propers, intervencions psicoterapèutiques, rehabilitació psicosocial, accés a l’habitatge, inserció laboral i oci.
Aquest model es fonamenta en una col·laboració consolidada amb entitats com la Fundació Drissa i Support-Girona, generant un ecosistema integrat que aborda la salut mental des de la prevenció, l’atenció i la rehabilitació, tenint en compte les dimensions biològica, psicològica i social de la persona.
Actualment, aquesta xarxa atén una mitjana de 28.000 persones cada any: un 53% als centres de salut mental per a adults, un 30% als centres infantils i juvenils, i un 17% als centres d’atenció a les drogodependències.
Aquesta és la tercera Agenda Compartida impulsada a Catalunya en el marc de l’estratègia RIS3CAT 2030, orientada a transformar els models econòmics per fer front a reptes globals des de solucions locals. Les dues agendes anteriors són la de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, enfocada en el despoblament rural mitjançant la bioeconomia; i la de Manresa-Bages, creada el 2019, centrada en la transformació del sistema de salut i social per donar resposta als efectes de l’envelliment de la població.
