Les persones autistes i les seves famílies es troben diàriament amb dificultats que impedeixen l’exercici real dels seus drets. Tot i que la llei reconeix la inclusió educativa, el dret a una feina digna o l’accés a la salut, la manca de recursos i suports efectius sovint impedeix que aquests drets es materialitzin. Des d’Aprenem Autisme, amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, alerten que aquesta bretxa entre la legislació i la realitat diària porta moltes persones autistes a una situació d’exclusió.
L’autisme en xifres: una realitat ineludible
L’1,23% de la població catalana és autista, però encara no es comptabilitza oficialment en les estadístiques. D’altra banda el nombre d’alumnes amb autisme s’ha duplicat en els darrers cinc anys, segons el Ministeri d’Educació.
De la mateixa manera, entre el 75% i el 90% de les persones autistes adultes estan a l’atur, el percentatge més alt dins el col·lectiu de discapacitats. També cal resaltar que l’esperança de vida de les persones autistes és entre 16 i 30 anys menor que la mitjana, segons estudis internacionals.
Drets reconeguts, però vulnerats
Malgrat viure en una societat que es defineix com a inclusiva, les persones autistes segueixen patint vulneracions sistemàtiques dels seus drets.
En l’àmbit del dret a l’educació moltes escoles no compten amb suports adequats ni professorat format per atendre les necessitats de l’alumnat autista.
En l’àmbit del dret a l’ocupació, les persones autistes tenen un dels percentatges d’atur més alts, degut a la manca d’adaptacions laborals i a la discriminació en els processos de selecció.
Pel que fa al dret a la salut, la manca de protocols adaptats provoca angoixa i diagnòstics erronis, especialment en dones autistes, que solen ser infradiagnosticades.
I respecte al dret a una vida independent, l’accés a habitatges adaptats i suports per a la vida autònoma és limitat, deixant moltes persones dependents de les seves famílies.
Quan la discriminació es normalitza
Moltes d’aquestes vulneracions es donen de manera encoberta i acaben essent acceptades com a “normals”. Quan una escola no adapta les seves aules, una empresa rebutja un candidat autista sense justificació o un metge no adapta la seva atenció, s’està vulnerant un dret. La manca de regulacions efectives i la invisibilitat de la discriminació perpetuen aquesta situació.
Aquesta realitat obliga moltes famílies a assumir una lluita constant per accedir a serveis essencials. Els drets de les persones autistes no haurien de dependre de la bona voluntat de l’entorn, sinó de garanties efectives i universals.
Principals demandes del col·lectiu autista
Davant tot aquest context el col·lectiu autista reclama la creació d’un cens i inclusió de l’autisme a les estadístiques oficials, així com la incorporació de suports adequats dins la cartera de serveis socials. També demanen l’accés als serveis essencials com la incorporació de suports adequats dins la cartera de serveis socials.
En l’àmbit de l’educació i inserció laboral, volen una dotació de recursos especialitzats per garantir una educació i una feina realment inclusives.
També demanen el desenvolupament de protocols específics per al diagnòstic i atenció mèdica; la creació d’habitatges adaptats i suports personalitzats per garantir l’autonomia de les persones autistes, i establir procediments per assegurar que aquestes mesures es compleixin.
Cap a una societat realment inclusiva
Tot i les millores en educació, dependència i reconeixement de drets, mentre continuï la discriminació diària, la igualtat seguirà sent un objectiu llunyà. L’autisme forma part de la societat i garantir els drets de les persones autistes és una responsabilitat col·lectiva.
Des d’Aprenem Autisme insten a institucions i ciutadania a sumar-se a la lluita per una societat realment inclusiva.
“És hora que la societat assumeixi el compromís de garantir igualtat d’oportunitats, accés a serveis i drets per a les persones autistes. La inclusió no és una opció, és una responsabilitat compartida”, afirma Montse Heredia, presidenta d’Aprenem Autisme.
