Dones amb paràlisi cerebral i grans necessitats de suport reclamen polítiques públiques que facin possible una vida independent. Aquestes demandes han estat expressades per Lucía Puerta, Mari Martí, Aitana Areste, Marian Andrés, Concha Lisa i Milagros Muñoz en un vídeo elaborat per Confederació ASPACE amb motiu del Dia Internacional de la Dona, que se celebra el 8 de març. El vídeo posa de manifest les barreres que dificulten la participació social d’aquestes dones des de la infància fins a l’etapa de l’envelliment.
L’accés a l’atenció primerenca esdevé una de les primeres grans lluites. Aquest servei és clau per al desenvolupament de les capacitats de les persones amb paràlisi cerebral, però sovint s’interromp als sis anys. Lucía Puerta, d’ASPACE Valladolid, reclama que “aquest dret es garanteixi més enllà d’aquesta edat, assegurant així una intervenció continuada per potenciar l’autonomia i el benestar”.
El dret a ser escoltades també centra les seves demandes. Moltes dones amb paràlisi cerebral utilitzen sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació (SAAC) per expressar-se, però la manca de suports dificulta la seva participació en processos essencials com la justícia. Mari Martí, d’AVAPACE, destaca la “importància de la figura de la persona facilitadora de la comunicació per garantir l’accés a drets fonamentals i evitar-ne la vulneració”.
L’autonomia personal és un altre aspecte clau. La disponibilitat d’assistència personal especialitzada i flexible és imprescindible perquè moltes dones amb grans necessitats de suport desenvolupin el seu projecte de vida. Tot i això, la manca de compatibilitat amb altres serveis suposa un obstacle. Aitana Areste, de Madrid, reclama que “totes les persones puguin accedir a aquest recurs sense restriccions, permetent una vida independent adaptada a les seves necessitats”.
En l’àmbit de la sexualitat, la discriminació i la invisibilitat persisteixen. Malgrat els avenços en el reconeixement dels drets sexuals i reproductius de les dones amb discapacitat, el tabú al voltant de la vida afectiu-sexual continua present. Marian Andrés, d’ASPACE Bizkaia, reivindica el “dret a viure la sexualitat de manera satisfactòria, amb la informació, l’acompanyament i els suports necessaris per garantir una experiència lliure i digna”.
Amb l’envelliment, les dones amb paràlisi cerebral es troben amb un sistema que no ofereix alternatives adequades a les seves necessitats. Les opcions residencials i diürnes especialitzades són limitades, obligant-les a adaptar-se a recursos que no responen a les seves preferències. Concha Lisa, d’ASPACE Huesca, subratlla la “urgència d’ampliar i diversificar les solucions habitacionals per garantir que puguin escollir on i com viure a la seva etapa adulta i a la vellesa”.
Milagros Muñoz, d’ASPACE Sevilla, afirma que “no és la discapacitat la que ens exclou, sinó la manca de mesures que assegurin el suport que necessitem”. Segons ella, “la igualtat de gènere no serà real fins que totes les dones, sense excepcions, tinguin les mateixes oportunitats per decidir sobre les seves vides”.
