En el marc de l’Informe sobre l’Ocupació de les Persones amb Discapacitat (EPD) per a l’any 2021 publicat recentment pel l’Institut Nacional d’Estadística (INE), s’han revelat dades rellevants sobre les disparitats salarials que persisteixen en el mercat laboral espanyol. Aquestes diferències salarials es manifesten de manera significativa entre els treballadors amb discapacitat i sense, destacant la necessitat de revisar i ajustar les polítiques laborals i d’inclusió.
Segons l’informe, el 2021, les persones amb discapacitat van experimentar una taxa d’activitat alarmantment baixa del 34,6%, situant-se a més de 43 punts percentuals per sota de la població sense discapacitat. Això es tradueix en una taxa d’ocupació del 26,9%, menys de la meitat de la registrada per als seus homòlegs sense discapacitat, i una taxa d’atur del 22,5%, superant en 7,8 punts la dels treballadors sense discapacitat.
En aquest context, l’estudi destaca que el salari brut anual mitjà dels assalariats amb discapacitat va ser de 21.544,23 euros, reflectint una diferència del 17,2% respecte als seus companys sense discapacitat. La ràtio salarial, que mesura la proporció entre els salaris d’aquests dos grups, va ser del 82,8%. Així, els treballadors amb discapacitat continuen percebent remuneracions notablement inferiors, tot i que les diferències tendeixen a reduir-se a mesura que augmenta el nivell salarial.
Altres disferències notables
Analitzant aquestes disparitats des d’altres perspectives, les diferències de gènere també juguen un paper rellevant. Les dones amb discapacitat perceben salaris mitjans de 20.193,7 euros anuals, un 10,3% menys que els homes amb discapacitat, una diferència que és lleugerament inferior a la que es dóna en la població sense discapacitat.
En relació al tipus de jornada, els treballadors amb discapacitat que treballen a jornada completa tenen una ràtio salarial del 86,3%, en comparació amb el 94,8% per als treballadors a jornada parcial. Pel tipus de contracte, aquells amb contracte indefinit experimenten una ràtio salarial més baixa (81,9%) que els seus homòlegs amb contracte de durada determinada (90,7%).
Pel que fa als grans grups d’ocupació, els operadors i treballadors no qualificats són els que presenten la ràtio salarial més baixa, amb un 82,5%. Sorprenentment, els treballadors amb discapacitat en llocs d’ocupació elevats, com directors i gerents, mostren un augment de les diferències salarials, situant-se en una ràtio salarial del 91,1%, tot i una lleugera disminució respecte a l’any anterior.
La distribució salarial mostra que, tot i que hi ha similituds en tots dos col·lectius, les persones amb discapacitat es concentren en percentatges més alts al voltant de salaris baixos. Aquesta tendència es destaca com una àrea crítica que requereix atenció i acció immediata per garantir una remuneració justa i equitativa per a tothom, independentment de la seva condició de discapacitat.
Finalment, les diferències salarials més notables apareixen quan es considera el tipus de discapacitat. Aquelles persones amb discapacitat física i altres tenen salaris que superen la mitjana amb un 7,9%, mentre que els treballadors amb discapacitat intel·lectual perceben els salaris més baixos, amb una diferència del 36,3% respecte als seus iguals amb discapacitat.
En conclusió, aquest informe de l’INE posa de manifest la necessitat urgent de mesures i polítiques encaminades a reduir i eliminar les diferències salarials entre els treballadors amb i sense discapacitat, assegurant així una societat més justa i inclusiva.
Secció patrocinada per
