Del 29 de juny fins al 30 de juliol s’ha celebrat a Barcelona la 47a edició del Festival Grec. L’esdeveniment ha comptat amb 88 propostes escèniques repartides per diferents espais de la ciutat, algunes de les quals han comptat amb mesures d’accessibilitat per a les persones amb discapacitat. Per això hem volgut parlar amb el director del festival, Francesc Casadesús, que ens explica en aquesta entrevista com ha estat l’experiència.
Quin ha estat el principal objectiu en incorporar mesures d’accessibilitat al Festival Grec de Barcelona?
Jo crec que les mesures d’accessibilitat en el festival no són un objectiu, sinó més aviat una obligació de les institucions a l’hora d’organitzar qualsevol esdeveniment públic. A més quan parlem d’accessibilitat no només ens referim a les persones amb discapacitat, sinó també a tots els col·lectius vulnerables, que per diferents motius (econòmics, culturals, etc.) els és més difícil accedir a un festival com el Grec.
Referint-nos específicament a les persones amb diversitat funcional, quins tipus de mesures d’accessibilitat s’han implementat en aquesta edició del Grec?
L’accessibilitat del festival comença en una bona comunicació. Per això tant a la pàgina web com a les guies en paper del festival oferim un telèfon de contacte per a les persones que necessitin qualsevol mesura d’accessibilitat per gaudir dels espectacles.
Parlant de les mesures específiques per a les persones amb mobilitat reduïda hi han espais reservats als diferents espais, encara que aquesta és una mesura que ja bé incorporada en la sensibilitat del propi festival. Per a les persones amb discapacitat visual tenim servei d’audiodescripció i acompanyament en alguns dels espectacles, així el servei de subtitulació a tots el espectacles internacionals i alguns nacionals per a les persones amb discapacitat auditiva. També tenim algun espectacle amb llengua de signes.
Quins van ser els reptes més significatius que vau enfrontar en implementar aquestes mesures d’accessibilitat?
Potser el més complex ha estat adaptar el mateix Teatre Grec de Montjuïc per a les persones amb mobilitat reduïda, al tractar-se d’un espai patrimonial. La pròpia estructura del recinte dificulta molt incorporar mesures d’accessibilitat què, en tot cas requereixen d’un inversió important. Finalment vam optar per posar unes rampes per poder accedir a uns seients reservats a la part del darrera, habilitar l’ascensor, posar aparcaments a prop i també fer camerinos adaptats a artistes en cadira de rodes.
Com a contrapartida tenim al festival altres espais molt més accessibles, com el Mercat de les Flors, que ha viscut als darrers anys una gran adaptació en aquest aspecte.
Com ha estat la resposta del públic davant la inclusió d’aquestes mesures?
De moment no tenim cap informació, però en general crec que ha estat bona. El públic no ha mostrat cap tipus d’estranyesa amb les mesures d’accessibilitat que incorporen els espectacles. Tot el contrari, crec que ho perceben amb naturalitat. Fins i tot al festival algun any hi han participat alguns artistes, com la Rozalén, que incorpora al seu concert un intèrpret en llengua de signes.
Com ha estat la col·laboració amb l’equip tècnic de l’IMPD? En quins aspectes heu col·laborat?
La col·laboració ha estat molt bona. Sobretot ens han ajudat en aspectes tècnics, com quin tipus de pantalles es necessiten, bucles magnètics, etc. Ens han ajudat a incorporar les mesures d’accessibilitat de la millor manera possible. Ells ens saben més.
Consideres que l’experiència d’inclusió al festival ha millorat la percepció i la imatge de l’esdeveniment a la comunitat?
Crec que sí. Com a festival públic és necessari per aquesta aposta per l’accessibilitat i la inclusió. Per dues raons, perquè com he comentat abans, a l’espectador/a no li molesten les mesures d’accessibilitat dins els espectacles, i sobretot perquè és important mostrar aquesta normalitat en el món de la cultura.
Què heu après com a equip en dur aquest projecte d’accessibilitat i com planegeu aplicar aquest aprenentatge en futures edicions?
L’equip del Grec és molt canviant. Hi ha un concurs de la direcció artística cada quatre anys, i per això és molt difícil transmetre aquest aprenentatge. De totes maneres aquesta filosofia inclusiva i accessible hauria de ser permanent independentment de la direcció artística del festival. Hauria de ser una cosa més institucional.
Hem parlat de la inclusió al festival de les persones amb discapacitat com a espectadors/es, però no com a artistes. Hauria de comptar el Grec amb més espectacles de companyies de persones del col·lectiu?
Hem fet alguns espectacles que inclouen persones amb discapacitat, i sóc sensible a incorporar-los sempre que siguin a nivell professional. Malauradament no hi han gaire companyies professionals de persones amb discapacitat. Potser podríem integrar-ne més d’aquests espectacles a través de coproduccions per donar veu al talent d’aquest col·lectiu.
Considereu que el Grec podria servir d’exemple d’accessibilitat i inclusió per altres esdeveniments culturals a la ciutat? Quin missatge us agradaria donar?
Nosaltres tenim el festival dividit en dos parts: el propi Grec i els espais col·laboradors com el Teatre Romea, la sala Beckett, etc. que ja compten amb les seves mesures d’accessibilitat. A l’incorporar aquests espais a la nostra programació ja estem fem de prescriptors i d’alguna manera estem llençant un missatge d’aposta per l’accessibilitat i la inclusió en la cultura a la ciutat.
I ja per acabar. De cara a futures edicions del festival, què consideres que s’ha de millorar per fer un Grec més inclusiu i accessible?
Cada any anem millorant la nostra programació per fer-la més accessible per a tothom. Però crec que podríem donar un gran salt en aquest àmbit si comptessim amb la intermediació d’entitats i associacions del col·lectiu de les persones amb discapacitat. Fins ara tenim només el retorn de persones a nivell individual, però la participació del sector seria molt important per a nosaltres.
El paper de l’IMPD al Festival Grec
L’Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat (IMPD) col·labora cada any amb l’organització del Festival Grec per assessorar sobre les mesures d’accessibilitat que calen per fer l’esdeveniment accessible per a les persones amb discapacitat. La Sandra Negredo i la Gemma Gálvez, tècniques en accessibilitat i inclusió de l’IMPD ens parlen de quina és la seva tasca en aquest sentit.
“Nosaltres assessorem i donem suport. Anem als espais per veure la seva accessibilitat i proposem les mesures que calen perquè pugui gaudir tothom de l’espectacle. També treballem en la forma de comunicar aquestes mesures d’accessibilitat i fem acompanyament”, explica Sandra Negredo. “Es fa molta feina al festival en aquest àmbit, encara que lo ideal seria fer tota aquesta tasca abans que estigués feta la programació”, puntualitza Gemma Gàlvez.
Totes dues tècniques tenen clar que està havent una evolució del festival en l’àmbit de l’accessibilitat. “Cada cop les persones amb discapacitat poden accedir amb més normalitat al món de la cultura” apunta Gàlvez. “El col·lectiu també és consumidor de cultura. Hi ha un retorn que justifica de sobres invertir en implementar aquestes mesures d’accessibilitat” rebla Negredo.
Un altre aspecte que destaquen les tècniques de l’IMPD és la col·laboració amb l’ICUB “Des de Cultura cada cop hi ha més sensibilització cap a la inclusió i la diversitat a la cultura. Sobretot és molt important tenir en compte el factor humà de les persones que treballen amb el col·lectiu” descata Gemma Gàlvez.
Tot i la bona tasca que s’està fent al Festival Grec, Sandra Negredo té clar que futures edicions “caldria seguir incorporant més espectacles amb mesures d’accessibilitat i comptar amb presència de companyies professionals d’artistes amb discapacitat”.
Per Gemma Gàlvez, per properes edicions “també s’haurien d’implementar més mesures d’accessibilitat a la web del festival”.
