La Confederació Salut Mental Espanya s’ha posat en contacte amb els partits polítics que concorren a les properes eleccions generals del 23 de juliol, per fer-los arribar les seves reivindicacions i propostes en matèria de salut mental, per als propers quatre anys de legislatura.
Ho fa mitjançant un decàleg que recull les principals preocupacions i necessitats en salut mental, en els àmbits de la sanitat, educació, ocupació, infància, adolescència i joventut, ocupació, economia, drets humans, prevenció del suïcidi, col·lectius vulnerables, família i entorn, i accessibilitat.
Juntament amb aquest resum, la Confederació ha remès, a més, un document més extens en què es detallen les principals necessitats i mesures que cal implantar en matèria de salut mental en cadascun dels àmbits esmentats.
“Amb aquest document– explica Nel González Zapico, president de la Confederació, – volem fer una crida d’atenció a les formacions polítiques i els seus líders, perquè, ja des de la mateixa campanya electoral, tinguin present la importància de la salut mental per a la societat del futur i per al projecte de país que vulguin construir durant els propers quatre anys”.
En primer lloc, des de Salut Mental Espanya es reclama l’accés universal als serveis de salut mental, independentment de la situació econòmica de la persona, així com una inversió necessària per millorar aquests serveis, encara insuficients.
Entre les seves reivindicacions, la Confederació planteja propostes de millora en l’atenció a la salut mental de col·lectius vulnerables (persones en règim penitenciari, sense llar, LGTBIQ+, persones migrants i racialitzades), dedicant una atenció especial a la població infantil, adolescents i joves.
En aquest sentit, González Zapico recorda que el progrés i el sistema de vida actual de les societats occidentals estan passant factura emocional i psicològica a tota la societat, però especialment a nens, nenes, adolescents i joves. El president de la Confederació critica que “hem admès un model de vida que provoca massa incertesa, ansietat i desesperança en les generacions futures, a les quals tampoc estem sabent ensenyar a gestionar aquests sentiments” i reclama més inversió en recursos de prevenció i ajuda en aquestes edats.
La prevenció del suïcidi i la urgència de dur a terme un abordatge transversal per aconseguir-la és un altre dels aspectes als quals presta especial importància la Confederació, atès l’increment que s’està produint any rere any, especialment entre les persones més joves. Segons l’informe ‘La situació de la salut mental a Espanya’, elaborat per la Confederació Salut Mental Espanya i la Fundació Mutua Madrileña, la ideació o intent de suïcidi (31,8%) i les autolesions (30,7%) són més comuns al grup de 18 a 24 anys.
L’informe revela també que el 14,5% de la població ha tingut ideació suïcida o ha intentat suïcidar-se, cosa que passa més entre les dones (17,0%) que entre els homes (11,7%), “per el que per a la Confederació és crucial implementar la perspectiva de gènere en totes les mesures que proposa en matèria de salut mental”, assenyala González Zapico.
El document recull també propostes dirigides a millorar l’accessibilitat en matèria de discapacitat psicosocial, a fomentar la participació i la vida independent i autònoma de les persones amb problemes de salut mental, ia oferir suports als seus familiars i amistats “com a element essencial que són a la recuperació de les persones amb trastorn mental, per la qual cosa també necessiten assessorament, suport i formació”, defensa González Zapico.
Finalment, la Confederació dedica també un epígraf a la defensa dels drets fonamentals, amb mesures per acabar amb les constants vulneracions de drets que pateixen les persones amb problemes de salut mental, com ara els tractaments involuntaris o les contencions mecàniques, que, segons la ONU, “es poden considerar tortura, són contràries a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i aprofundeixen en un patiment psíquic més gran per a les persones que les pateixen i per a les seves famílies, a més de no tenir perspectiva terapèutica”.
