
Els pròxims dijous 20 i divendres 21 d’octubre, de 9 h a 14.30 h, tindrà lloc el primer Simpòsium sobre el model de desenvolupament emocional: Una nova perspectiva per entendre els trastorns de conducta en persones amb discapacitat intel·lectual, organitzat pel NEED (Network of Europeans on Emotional Development), un grup de professionals de la Societat Europea de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual (EAMHID), junt amb la Xarxa de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, a l’Auditori del Centre Social del Parc Sanitari i en format híbrid.
L’objectiu del simpòsium és apropar, a escala estatal i sota el guiatge de professionals europeus, una nova forma d’abordar els problemes de conducta, una orientació complementària al model de suport conductual positiu.
El programa del Simpòsium preveu una trobada el dia 20 d’octubre que oferirà un apropament científic amb una visió neuropsiquiàtrica, que els assistents podran complementar amb 6 tallers pràctics el divendres 21 d’octubre.
En definitiva, un punt de trobada que posa en valor el model de desenvolupament emocional per avançar en la comprensió i tractament de les persones amb discapacitat intel·lectual, amb la finalitat de millorar en l’abordatge dels problemes de conducta i la cerca dels factors causants dels trastorns psiquiàtrics associats.
Els trastorns de conducta
Els trastorns de conducta són uns dels més habituals en les persones amb discapacitat intel·lectual. Actualment s’observa en un 30-60% dels casos.
Actualment, als països mediterranis es treballa amb el model de suport conductual positiu, un corrent britànic majoritàriament instaurat en les organitzacions que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de conducta, que permet prevenir i donar resposta a aquestes conductes.
Des de fa uns vint anys, als països germànics es va començar a treballar amb l’enfocament d’un model de desenvolupament emocional. Aquest model es basa en les conseqüències que una asincronia entre el desenvolupament emocional i el desenvolupament cognitiu pot tenir. Es tracta d’una situació que pot donar lloc a problemes de conducta i trastorns psiquiàtrics associats en la població amb discapacitat intel·lectual. És a dir, ens trobem davant un model psicoterapèutic basat en el fet que les persones no només ens desenvolupem cognitivament a escala intel·lectual, sinó també emocionalment.
El coneixement del nivell de desenvolupament emocional de les persones amb discapacitat intel·lectual facilita un diagnòstic, avaluació i tractament més acurats de la persona, ja que ajuda a la detecció de factors que juguen un paper en el desenvolupament de trastorns psiquiàtrics o problemes de conducta i, secundàriament, permet establir estratègies terapèutiques per millorar els problemes de salut mental.
Pel que fa a la darrera dècada s’ha inferit un caràcter científic al model, aportant la visió neuropsiquiàtrica, és a dir, relacionant les emocions i les estructures neuronals.

