Actualment, i segons dades de la Generalitat, més de 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins 10 anys.
Davant d’aquesta dada tan preocupant, Dincat, representant del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, ha reclamat a l’administració pública que es modifiqui urgentment la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu i inverteixi en recursos per a poder donar resposta als seus drets i necessitats.
Assignació de la plaça residencial
La federació ha denunciat que l’actual sistema d’assignació d’una plaça residencial, que van quedant vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, causa una gran incertesa a les famílies del col·lectiu.
“Les famílies estem angoixades. T’apuntes a una llista i no saps quant temps hauràs d’esperar. D’una banda, cal garantir el ple dret d’aquestes persones a poder viure on volen i amb condicions ajustades a les seves necessitats i, d’una altra banda, s’ha de tenir en compte que molts tutors legals són persones grans, que ja no es poden fer càrrec del familiar amb discapacitat i es troben en una situació límit, que exigeix urgent solució”, explica Jordi Durà, representant del Consell de Famílies de Dincat.
D’altra banda, el col·lectiu reclama un pla d’acció transparent entorn la saturació dels serveis residencials, que estableixi un procediment clar perquè les famílies comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça residencial assignable.
Les demandes del col·lectiu en l’àmbit de l’habitatge i la plaça residencial va més enllà. També reclamen que es contempli en els habitatges de protecció oficial un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, com es fa amb les persones amb mobilitat reduïda.
Finalment, des de Dincat expliquen que hi ha moltes associacions i familiars disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan pràcticament impossible.
Per aquest motiu ha reclamat a l’administració pública la creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies del sector.
