La paret burocràtica del sistema públic de protecció condueix a l’exclusió directa de milers de ciutadans que no aconsegueixen superar el laberint de requisits administratius per avalar la seva vulnerabilitat. Coincidint amb el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha fet públic el dossier ‘Barreres invisibles, drets condicionats: qui queda fora de l’atenció social i les prestacions econòmiques a Catalunya?‘. La publicació fa palesa que la necessitat de documentar la vulnerabilitat esdevé un fre insuperable per a les persones amb situacions de discapacitat o dependència no reconeguda formalment, les famílies monoparentals, la infància i el col·lectiu de persones migrades.
A través de la feina analítica desenvolupada en grups focals amb equips de serveis socials i entitats del sector, l’informe evidencia que la inestabilitat residencial, els canvis laborals o les traves en l’empadronament frenen la tramitació dels ajuts. Aquestes situacions provoquen sovint suspensions i reclamacions de pagaments indeguts per errades de la mateixa administració. Les dades extretes de l’Institut d’Estadística de Catalunya a l’‘Enquesta de Condicions de Vida 2025‘ situen un 25% de la població catalana en risc de pobresa o exclusió i un 6,9% en situació de pobresa severa (vora 561.000 persones). Malgrat la gravetat del context, s’estima que aproximadament la meitat de la població en pobresa severa no podria accedir a les principals prestacions a causa d’un disseny rígids que deixa fora la realitat de la discapacitat sobrevinguda o fràgil.
Inaccessibilitat a les prestacions econòmiques i emergència residencial
L’escenari s’agreuja pel fenomen del non take-up o la no-sol·licitud dels ajuts per part de qui hi té dret. L’estudi indica que el non take-up de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) a Catalunya és del 64% el 2025 i el del Complement d’Ajuda per a la Infància (CAPI) s’eleva al 78% el 2025. Respecte a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), la xifra de no perceptors potencials era del 30% el 2022. A més, l’assignació tampoc no garanteix la superació de la precarietat: el 2023, el 66% de les llars amb infants perceptores de l’RGC continuaven en pobresa severa, enfront del 4,6% de les llars sense fills. Entre les dones en situació de pobresa severa, només el 48,2% compliria els requisits per accedir a l’RGC en un desplegament complet, un valor que cau al 36% en dones joves amb fills i trajectòries migratòries. Així mateix, només el 23% de les persones sense llar rep prestacions com l’IMV o l’RGC i el 10% troba dificultats per empadronar-se per manca de sostre fix, tallant l’accés a la cartera de serveis de la discapacitat. Per tot plegat, la federació d’entitats demana la revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) per adequar-lo al cost real de la vida.
Saturació de l’atenció social i mesures de reforma estructural
La por a perdre una prestació estable per acceptar feines temporals o a temps parcial converteix l’ocupació en un risc financer per a les famílies a causa de la lentitud administrativa per reprendre les ajudes. Paral·lelament, els equips professionals de l’atenció social han de concentrar la major part del seu temps en tasques de gestió documental, fet que redueix l’espai dedicat a l’acompanyament directament als usuaris i a la prevenció de les situacions de discapacitat o d’exclusió.
Per revertir aquesta situació, l’entitat planteja un conjunt de nou solucions prioritàries. En primer lloc, proposa un canvi de paradigma cap a la cultura de la confiança mitjançant la declaració responsable, la fi del silenci administratiu negatiu i la protecció dels usuaris davant reclamacions per errors del sistema. En segon lloc, aposta per la compatibilitat total de l’RGC i l’IMV amb el treball precari per erradicar la trampa de la pobresa. En tercer lloc, reclama l’actualització anual de l’IRSC en funció de l’habitatge i la criança. En quart lloc, demana la creació d’una finestreta única i la garantia de l’atenció presencial amb un llenguatge comprensible. En cinquè lloc, sol·licita la separació entre la tramitació administrativa i la intervenció social comunitària. En sisè lloc, insta a millorar el finançament i les ràtios de personal. En setè lloc, defensa l’empadronament actiu universal com a via d’entrada als drets socials bàsics. En vuitè lloc, planteja la transició cap a una renda de garantia d’ingressos de caràcter universal. Finalment, en novè lloc, exigeix la interoperabilitat de dades entre administracions per agilitzar la gestió i evitar duplicitats de fitxers.
