Europa necessita transformar de manera urgent el seu model d’atenció a la dependència i a la discapacitat per actuar abans que aparegui el deteriorament funcional, millorant la coordinació entre els serveis sanitaris i socials per garantir que les persones mantinguin la seva autonomia el màxim temps possible. Aquestes són algunes de les principals conclusions de la segona jornada de la Convenció Europea de la Dependència, celebrada a Madrid, on diversos experts internacionals han defensat la necessitat d’abandonar un model reactiu per passar a un altre centrat en la prevenció, l’ampliació de les cures domiciliàries i el desenvolupament de suport adaptat a les necessitats individuals de cada persona.
Prevenció i integració assistencial per evitar el deteriorament
La prevenció de la discapacitat i la dependència ha estat un dels eixos centrals de les intervencions. Stefania Ilinca, experta de la Organització Mundial de la Salut (OMS) a Europa, ha defensat que les polítiques públiques han d’incorporar la promoció de la salut i la detecció precoç del deteriorament funcional, cognitiu i mental. Per aconseguir-ho, considera indispensable reforçar l’Atenció Primària i els serveis comunitaris, especialment per a aquelles persones amb un major risc de desenvolupar situacions de discapacitat. Així mateix, ha demanat una major integració entre l’atenció sanitària i els serveis Socials per evitar interrupcions en els itineraris assistencials.
En aquesta mateixa línia, Laura Pikkarainen, directora mèdica de serveis hospitalaris a Hèlsinki, ha proposat concretar aquesta coordinació mitjançant un pla d’atenció compartit i la figura d’un professional de referència assignat. Pikkarainen ha instat a avaluar aspectes com les necessitats no cobertes, les desigualtats territorials i la càrrega que assumeixen les famílies, evitant així que la manca de coordinació pública acabi traslladant als cuidadors informals responsabilitats que haurien d’estar garantides per l’Administració.
Impuls a la rehabilitació funcional i a l’atenció a la llar
Per la seva banda, Francisco José Tarazona, president de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG), ha fet èmfasi en la necessitat de reforçar l’hospitalització a domicili, la rehabilitació i les cures intermèdies per facilitar la transició cap a la llar i afavorir una correcta recuperació funcional. Tarazona ha proposat harmonitzar els criteris assistencials a Europa i millorar l’intercanvi d’informació entre sistemes. En paral·lel, Sánchez-Ostiz, president del Cercle Empresarial d’Atenció a les Persones (CEAPS), ha plantejat convertir la rehabilitació funcional en una prestació prèvia i exigible, fixant uns mínims europeus d’atenció domiciliària que busquin recuperar o mantenir les capacitats de les persones amb discapacitat.
Un finançament adaptat a la intensitat de les necessitats
El finançament de les cures de llarga durada ha centrat un altre dels blocs del debat. Els ponents han demanat revisar els sistemes de copagament per evitar que la capacitat econòmica condiciona l’accés als serveis. Ignacio Fernández-Cid, president de la Federació Empresarial d’Assistència a la Dependència (FED), ha reclamat que les prestacions públiques s’ajustin a la intensitat de les necessitats reals i ha proposat unificar al 4% l’IVA dels serveis d’atenció acreditats.
Des d’Alemanya, Pascal Tschörtner, director general de l’associació BPA, ha defensat un model de finançament estable, una reducció de la burocràcia i la llibertat d’elecció de model per part de la persona usuària. A més, Bram Wouterse, economista de la salut del Centre Mèdic de la Universitat de Radboud, ha assenyalat que el valor de les cures no s’ha de mesurar només pel seu cost econòmic, sinó pels seus beneficis socials, com el benestar personal, el suport a les famílies i la millora de la qualitat de vida.
Transició cap a un model d’atenció basat en la comunitat
El canvi del model residencial cap a entorns més comunitaris ha sigut una altra de les grans prioritats exposades. Aad Koster, vicepresident de la Xarxa Europea d’Envelliment (European Ageing Network), ha advocat per una transició des d’un sistema institucionalitzat cap a un altre on els suports s’integrin en la comunitat, situant la persona i la seva autonomia al centre de les decisions.
En aquesta línia, Teresa Martínez Rodríguez, coordinadora tècnica de la Xarxa CuidAs, ha advertit que la transformació requereix recursos comunitaris suficients, equips professionals estables i un finançament sostingut que es quedi reflectit en millores reals per als usuaris. Finalment, Sebastiano Capurso, president de la Associació Nacional d’Estructures Territorials d’Assistència Social (ANASTE), ha proposat potenciar noves opcions d’habitatge col·laboratiu o cohousing i comunitats adaptades per a persones amb demència, recordant que la incorporació de tecnologies ha d’anar sempre acompanyada de temps suficient per a l’atenció humana directa.
