El Comitè d’Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) ha fet públic aquest matí al Palau Robert l’estudi titulat Sistema integrat de prestacions socials a Catalunya: diagnòstic i recomanacions, un document que assenyala directament la fragmentació del sistema de protecció català. Actualment, el territori compta amb una xarxa àmplia que destina més de 2.000 milions d’euros anualment a través de 49 prestacions diferents. No obstant això, aquesta dispersió genera barreres invisibles que impedeixen que els ajuts arribin de manera efectiva a qui realment els necessita, afectant especialment col·lectius vulnerables com les persones amb discapacitat i les seves famílies.
Segons recull l’informe, la falta d’integració provoca que el 64% de les llars amb dret a l’Ingrés Mínim Vital i el 78% de les que poden sol·licitar el complement d’ajuda per a la infància es quedin finalment sense percebre aquests fons públics. Durant la presentació de l’acte, presidida pel conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, s’ha subratllat la urgència d’aquesta transformació estructural. «El repte ja no és només reconèixer drets, sinó garantir que arribin perquè tenim drets reconeguts que no arriben a qui els necessita», ha remarcat el conseller, posant l’accent en la necessitat de protegir els perfils amb majors dificultats d’accés als recursos.
La burocràcia i el laberint administratiu com a barreres d’accés
El diagnòstic elaborat pel CETIS desmunta la idea que el desconeixement ciutadà sigui l’únic motiu darrere d’aquestes dades alarmants. Entre els obstacles principals destaquen l’absència d’un marc comú que connecti les administracions i la disparitat de criteris per delimitar la unitat de convivència i el càlcul d’ingressos. Aquesta situació genera dis funcions greus: una família pot reunir els requisits per accedir a la Renda Garantida de Ciutadania però veure denegada la seva sol·licitud per a l’Ingrés Mínim Vital, tot i compartir idèntics objectius de subsistència.
A més a més, quan les ajudes resulten compatibles, els beneficiaris es veuen obligats a presentar de manera reiterada la mateixa documentació. Això provoca una sobrecàrrega de feina excessiva per als professionals del sector, que inverteixen hores en tasques de gestió i verificació en detriment de l’acompanyament personalitzat a la ciutadania, incloent-hi les persones amb discapacitat que requereixen un suport més estret.
Cap a un model basat en la finestreta única i la tecnologia proactiva
Davant d’aquesta diagnosi, la proposta central del document passa per la implantació d’una finestreta única que centralitzi les dades de manera compartida entre els diferents nivells de l’administració. Aquesta mesura no busca només l’eficiència econòmica, sinó garantir la igualtat real en l’exercici dels drets socials. «Una mateixa necessitat ha de tenir una mateixa resposta, sigui quina sigui la porta d’entrada», ha assenyalat Raúl Moreno.
Per evitar perjudicis econòmics durant la transició, els experts suggereixen incorporar una clàusula de no-regressivitat en les quanties percebudes. Com a primer pas institucional cap a aquest horitzó, la setmana vinent es celebrarà la reunió constitutiva de la Comissió Interdepartamental d’Integració de Prestacions i Ajuts. Finalment, el CETIS advoca per l’ús de la tecnologia intel·ligent per capgirar el model actual: passar d’una Administració passiva que espera la sol·licitud a una institució proactiva capaç d’anticipar-se als canvis vitals de la ciutadania, com ara la pèrdua de feina, un naixement o situacions d’especial vulnerabilitat sobrevinguda.
