La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha organitzat aquest dimecres, juntament amb la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), la trobada Periodisme, discapacitat i intel·ligència artificial. El relat que hereda la màquina. Sota la proclama «passa el micro, no l’estereotip», la jornada conduïda per la periodista Laila Jiménez ha analitzat com els biaixos i estereotips sobre la discapacitat als mitjans poden reproduir-se i amplificar-se a través de la intel·ligència artificial, així com el paper del periodisme per oferir un discurs rigorós.
Durant la inauguració, el president de COCEMFE, Anxo Queiruga, ha advertit que «si alimentem la intel·ligència artificial (IA) amb un relat biaixat, no ens podem sorprendre si obtenim un resultat biaixat». Queiruga ha assenyalat que la discapacitat ha estat infrarepresentada als mitjans de comunicació i que s’ha tractat habitualment des de mirades paternalistes o des d’històries de superació que extraordinaritzen la quotidianitat. Per això, ha defensat la necessitat d’un discurs basat en els drets humans, la realitat i la diversitat, construït amb la participació directa del col·lectiu.
En la mateixa línia, la cap de Servei de la Subdirecció General de Diàleg Civil, Laura Sánchez Beltrán, ha remarcat que la manera com la societat parla de la discapacitat condiciona el tractament cap a aquestes persones, situant el debat en l’àmbit dels drets humans. Així mateix, el degà de la Facultat de Ciències de la Informació de la UCM, Ángel L. Rubio Moraga, ha emfasitzat la responsabilitat d’escollir cada imatge, paraula o protagonista, ja que aquestes decisions generen les dades que eduquen i preparen les eines tecnològiques del futur.
L’impacte dels algoritmes i la necessitat de supervisió humana
En el primer bloc de ponències, l’investigador de la Universitat CEU Cardenal Herrera, José Antonio Solves, ha repassat els 40 anys de recerca en comunicació i discapacitat. Tot i reconèixer millores i una reducció del paternalisme, Solves ha denunciat que persisteix la tendència a no donar veu a les persones amb discapacitat i a recórrer únicament a fonts oficials. A continuació, l’expert en ciberintel·ligència Adrián Moreno ha explicat que els algoritmes tendeixen a reproduir els biaixos existents, generant un cercle viciós que s’amplifica si no hi ha una supervisió humana constant com a centre dels sistemes de IA.
Anàlisi del llenguatge i bones pràctiques en la professió
La taula rodona Les solucions: periodisme responsable sobre discapacitat ha reunit diversos professionals de diferents mitjans. El redactor cap d’Economia a Servimedia, David Martínez Menayo, ha defensat l’ús del terme «persones amb discapacitat» i ha alertat contra els extrems: «és negatiu utilitzar termes com minusvàlids, invàlids o subnormals, però també és negatiu recórrer a l’extrem oposat i caure en un excés de bonisme que acaben eclipsant o invisibilitzant la realitat de la discapacitat, com pot ser el terme de diversitat funcional o capacitats diferents».
Per la seva banda, la redactora de Capaces (20 Minutos), Merche Borja Gómez, ha criticat que encara s’utilitzin termes de manera despectiva com «aquesta persona és autista», tot i que valora la predisposició del sector a corregir titulars. L’investigador de Newtral.es, Guillermo Infantes Capdevila, ha atribuït les errades en la representació del col·lectiu a la mala praxi i al desconeixement de la seva diversitat, més que a la desinformació deliberada.
Finalment, la redactora de El País, Belén Remacha, ha destacat la importància de llegir i escoltar les persones afectades, mentre que el redactor de RNE, Manuel Martínez, ha recordat que la IA es limita a replicar els patrons de dades introduïts durant dècades. L’esdeveniment, finançat mitjançant la convocatòria del 0,7 del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, ha estat clausurat per la directora de COCEMFE, Elena Antelo.
