Us he de confessar que assistir a la inauguració de la Trobada de Famílies de Down Catalunya el passat dissabte va ser un regal, un honor i un privilegi que guardaré per sempre al meu cor.
El primer que vull fer és reconèixer la immensa tasca de Down Catalunya, una entitat que treballa incansablement per defensar els drets, les oportunitats i la plena inclusió de les persones amb síndrome de Down. La seva feina és imprescindible perquè construeix ponts, trenca barreres i contribueix cada dia a fer possible una societat més justa i més humana.
També vull expressar el meu agraïment a totes aquelles persones que, des d’aquesta gran família que és el tercer sector, treballen sense defallir per crear espais d’inclusió, convivència i oportunitats. Ho fan amb compromís, sensibilitat i una perseverança admirable. I, per descomptat, també a les famílies, que sou una llavor d’amor, fortalesa i esperança. Amb la vostra implicació, la vostra capacitat de reivindicar i de no conformar-vos, transformeu la societat cada dia i ens ensenyeu a mirar la vida amb uns altres ulls.
Durant l’acte hi va haver un moment que em va emocionar especialment i que em va fer reflexionar profundament. Una persona amb síndrome de Down ens va regalar la lectura d’una poesia preciosa on destacava una expressió tan senzilla com poderosa: «No et rendeixis». Aquelles tres paraules anaven molt més enllà d’un vers. Eren una invitació a continuar avançant quan el camí es fa difícil, a no deixar-se vèncer pels obstacles i a mantenir viva l’esperança fins i tot en els moments més complicats. Em van recordar que els drets, la inclusió i la igualtat no són conquestes definitives, sinó reptes que exigeixen constància, valentia i compromís. Probablement, «No et rendeixis» és un missatge que tots necessitem escoltar en algun moment de la vida. Dissabte, però, va ressonar amb una força especial i va quedar gravat dins meu.
L’expressió «No et rendeixis» em van recordar que els drets, la inclusió i la igualtat no són conquestes definitives, sinó reptes que exigeixen constància, valentia i compromís
La presència de representants de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Tarragona també va evidenciar la importància i la força d’aquest moviment associatiu. Quan les institucions escolten, acompanyen i comparteixen espais com aquest, envien un missatge clar a la societat: la inclusió, la defensa dels drets i la igualtat d’oportunitats són una responsabilitat col·lectiva. La seva presència no només dóna suport a la tasca de Down Catalunya, sinó que també reconeix la contribució, la lluita i el valor de les persones amb síndrome de Down i de les seves famílies.
També em vaig emocionar en veure el vídeo educatiu de Nixi for Children. Em va semblar una iniciativa extraordinària perquè posa al centre una qüestió sovint oblidada: l’acompanyament emocional. Ajudar les persones amb capacitats diverses a afrontar situacions que poden generar pors, nervis o incerteses és una manera d’humanitzar els processos i de situar les persones al centre. Veure com es pot educar des de l’empatia, la creativitat i el respecte em va reafirmar que la inclusió no consisteix només a eliminar barreres físiques o garantir drets, sinó també a construir entorns on tothom se senti escoltat, comprès, respectat i acompanyat.
Marxo d’aquesta trobada amb el cor ple. Ple d’admiració per les persones amb síndrome de Down, per les seves famílies, pels professionals i per totes les persones que dediquen el seu temps i la seva energia a construir una societat millor. Però també marxo amb una responsabilitat renovada: continuar fent costat a aquestes causes, amplificar les seves veus i contribuir, des de les meves possibilitats, a fer visible tot allò que encara queda per aconseguir.
Perquè la inclusió no és una meta a la qual s’arriba un dia determinat. La inclusió és un camí que recorrem plegats, pas a pas, escoltant-nos, aprenent els uns dels altres i avançant sense deixar ningú enrere. I si dissabte em vaig endur una lliçó per sobre de totes les altres, és precisament aquella que ens va regalar aquella poesia: no ens rendim mai. No ens rendim davant les dificultats, no ens rendim davant les injustícies i no ens rendim en la construcció d’una societat més justa, més inclusiva i més humana per a tothom.
Gràcies, Down Catalunya, per la vostra feina incansable. I gràcies també per recordar-nos que, quan treballem junts, les barreres es fan més petites i les oportunitats es fan infinitament més grans.
