El Govern d’Espanya va traslladar aquest dimarts a la Mesa del Congrés dels Diputats un veto per raons pressupostàries a diverses millores destinades a les persones amb discapacitat i en situació de dependència. Aquestes modificacions, que havien estat introduïdes per la Cambra Alta durant el tràmit parlamentari de la reforma de les lleis de discapacitat i dependència, queden excloses de l’ordre del dia i no es sotmetran a debat ni votació en el Ple d’aquest dimecres, malgrat comptar amb possibilitats de prosperar pel suport del Partit Popular i Junts per Catalunya.
L’Executiu justifica la seva decisió en l’impacte econòmic de les mesures, al·legant que la seva incorporació suposaria un increment despesa superior als 772 milions d’euros. Entre les iniciatives vetades destaca la proposta d’equiparar al sector tributari les persones amb dependència reconeguda per assignar-los una discapacitat mínima del 33% en el grau I i del 65% en els graus II i III. Segons els càlculs governamentals, aquesta mesura hauria beneficiat unes 97.000 persones amb un cost fiscal de 58,2 milions d’euros.
Afectació en serveis, IVA reduït i atenció a la dependència
El veto de l’Executiu central també afecta directament propostes relacionades amb la mobilitat i l’accessibilitat universal. S’ha rebutjat l’aplicació d’un IVA reduït del 4% per als serveis de reparació de vehicles adaptats i cadires de rodes, adaptació de taxis i obres d’accessibilitat en edificis, una mesura que, segons el Govern espanyol, hauria comportat una reducció d’ingressos no prevista de 321 milions d’euros. Així mateix, s’ha descartat la rebaixa d’impostos als productes d’autonomia personal i comunicació, valorada en 144 milions d’euros.
D’altra banda, s’ha bloquejat una esmena transaccional pactada per Junts per Catalunya, Coalició Canària, Agrupació Herrenya Independent i el Bloc Nacionalista Gallec per eliminar el copagament als beneficiaris de grau III+, la quina hauria tingut un impacte de 33,2 milions d’euros per a l’Administració General de l’Estat. També s’ha devaluat la proposta per ampliar els serveis finançables i la prestació per a cures en l’entorn familiar per a persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), estimada en 48,7 milions d’euros, així com canvis en el model de finançament autonòmic del sistema de dependència sol·licitats pel Partit Popular.
Tensió institucional i la resposta de Junts per Catalunya
Aquest moviment perfila un nou conflicte institucional entre el Congrés dels Diputats i el Senat, amb la possibilitat que la controvèrsia acabi davant el Tribunal Constitucional, tal com ha après en anteriors iniciatives legislatives on la Cambra Baixa ha acceptat els vetos de l’Executiu.
Davant aquesta situació, la diputada de Junts per Catalunya, Pilar Calvo, va denunciar la decisió de l’Executiu i va negar que les seves propostes tinguessin un impacte econòmic immediat: «En realitat no tenien afectació pressupostària perquè la seva aplicació estava diferida». La representant va defensar que les iniciatives buscaven millorar la protecció de les famílies amb la prestació CUME a càrrec de menors amb malalties greus i facilitar l’accés a ajudes tècniques. «Una persona amb Esclerosi Lateral Amiotròfica que necessita una ‘tablet’ per poder comunicar-se paga un 21% d’IVA», va recarregar Calvo, rebutjant les acusacions d’oportunisme i criticant que l’Executiu central hagi prioritzat la recaptació fiscal per sobre del benestar de les persones en situació de gran vulnerabilitat.
