La persistència de mancances materials i de recursos continua sent un obstacle per a la protecció efectiva de les persones amb discapacitat especialment vulnerables i dels menors d’edat en els procediments judicials. Aquesta és una de les principals alertes que recull la Memòria General de l’Estat 2025, presentada per la fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, amb motiu de l’inici de l’Any Judicial. El document constata que, tot i el reforç de les garanties introduït per la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, en matèria d’accessibilitat, assistència especialitzada, tramitació preferent i prova preconstituïda, la manca de mitjans impedeix que aquestes eines despleguin tot el seu potencial protector per evitar la victimització secundària.
Dificultats tècniques a Lleida i l’ús de la prova preconstituïda a Barcelona
Concretament a Catalunya, un dels punts on es fan evidents aquests problemes d’infraestructura és en el desplegament del model Barnahus, una estructura dissenyada per concentrar en un mateix espai l’atenció policial, judicial, sanitària i social dels menors i de les persones amb necessitats especials de protecció. Malgrat que aquesta iniciativa pionera s’ha estès per tot el territori català amb la posada en marxa de 13 noves unitats, la Fiscalia de Lleida ha assenyalat que «continuen els problemes relacionats amb els mitjans tècnics emprats i la connexió amb les sales de vistes», una situació que compromet la realització de les diligències amb les garanties degudes.
D’altra banda, l’aplicació de la prova preconstituïda —mecanisme vital per enregistrar el testimoni durant la fase d’instrucció i evitar que les víctimes vulnerables hagin de repetir la seva declaració al judici oral— mostra un ús creixent però desigual. Segons les dades de la Fiscalia de Barcelona, en els casos analitzats 85 menors d’edat majors de 14 anys no van haver de comparèixer finalment al judici en considerar-se «suficient la prova practicada» durant la instrucció, mentre que en 18 ocasions sí que es va determinar la seva presència a la sala.
L’experiència de Tarragona i els protocols a Girona
Pel que fa a l’atenció directa mitjançant el model Barnahus, la seu de Tarragona, pionera en la implantació d’aquest sistema a Catalunya, va atendre un total de 277 casos durant l’any memorial, enfront dels 268 de l’exercici anterior. De la totalitat dels expedients gestionats, 159 van correspondre a delictes comets en l’àmbit extrafamiliar i 110 en l’intrafamiliar, sent les nenes i adolescents el 73,26% de les víctimes ateses.
Així mateix, per donar compliment a l’exigència de tramitació preferent dels processos que afecten col·lectius vulnerables —mesura reforçada per la nova legislació i per la Llei Orgànica 8/2021, de protecció integral a la infància i la adolescència enfront de la violència—, la Fiscalia de Girona ha elaborat una guia de bones pràctiques per als casos de delictes contra la llibertat sexual. El conjunt del document reflecteix que, tot i l’avanç normatiu per garantir l’accessibilitat i el suport a les persones amb discapacitat i menors, la bretxa de recursos tècnics als òrgans judicials catalans continua dificultant una protecció homogènia i plena.
