Aquest setembre iniciem un nou curs en un context de canvis importants per a les persones autistes i les seves famílies. En els darrers mesos s’han produït avenços normatius i noves iniciatives en àmbits com l’educació, els drets socials, l’autonomia personal, les cures, l’accessibilitat o l’ocupació.
Són passos rellevants, però el repte continua sent que els drets reconeguts i els recursos disponibles es tradueixin en canvis reals en la vida de les persones. Per aconseguir-ho, no n’hi ha prou amb aprovar normes o incrementar recursos: cal planificar els suports, adaptar-los a les necessitats de cada persona i cada entorn, coordinar els diferents agents implicats i avaluar-ne l’impacte.
Des d’Aprenem Autisme iniciem aquest nou curs amb aquesta mirada: continuar avançant cap a una societat en què les persones autistes puguin conviure, decidir i desenvolupar el seu projecte de vida amb els suports necessaris en cada etapa.
Alumne pati escola Educació: més alumnat identificat i el repte de garantir els suports adequats
Les dades mostren una realitat que els centres educatius coneixen cada vegada més de prop. Segons l’anàlisi d’Autismo España a partir de les dades del Ministeri d’Educació corresponents al curs 2024-2025, a Espanya hi havia 108.000 alumnes autistes identificats en els ensenyaments no universitaris. Aquesta xifra representa l’1,30% del conjunt de l’alumnat i suposa un increment del 17,5% respecte als dos cursos anteriors. A més, gairebé el 34% de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu associades a discapacitat és autista.
L’augment de l’alumnat identificat no és només una dada: obliga a transformar els centres perquè puguin donar una resposta adequada a la diversitat de necessitats i garantir la participació i l’aprenentatge de tot l’alumnat.
Els centres educatius han de disposar dels suports i recursos adequats, però perquè aquests siguin realment efectius cal una planificació global, una implementació ajustada a la realitat de cada centre i un seguiment continuat del seu impacte. Aquesta responsabilitat no pot recaure únicament en els centres educatius: cal que el Departament d’Educació estableixi una fulla de ruta clara, amb objectius, criteris de desplegament i mecanismes d’avaluació que permetin conèixer com s’estan aplicant els recursos i quin impacte tenen en la participació, l’aprenentatge i el benestar de l’alumnat.
Incrementar recursos és necessari, però només té sentit si aquests responen a necessitats reals, es despleguen amb criteri i es tradueixen en millors oportunitats per a tota la comunitat educativa.
En aquest sentit, cal avançar també cap a plans de centre que parteixin de cada realitat concreta. No tots es troben en el mateix punt ni afronten les mateixes necessitats. Les respostes no poden ser homogènies: han de tenir en compte l’alumnat, els equips docents, els recursos disponibles, l’entorn i les barreres existents.
Aquesta transformació tampoc pot recaure únicament sobre els centres. Requereix coordinació entre educació, serveis socials, salut, famílies, entitats especialitzades i comunitat. Un sistema educatiu inclusiu només és possible si existeixen els suports adequats i si entenem la inclusió com una responsabilitat compartida.
En els darrers mesos s’han produït avenços normatius i noves iniciatives en àmbits com l’educació, els drets socials, l’autonomia personal, les cures, l’accessibilitat o l’ocupació
Capacitat jurídica: avançar en el dret a decidir sobre la pròpia vida
Aquest estiu Catalunya ha fet un pas especialment rellevant en matèria de drets. La Llei 13/2026, de 3 d’agost, modifica el Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones. La norma es va publicar el 4 d’agost i entrarà en vigor el 4 de febrer de 2027.
La reforma adapta el marc català als principis de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat i avança d’un model basat en la substitució de la voluntat cap a un model de suport en la presa de decisions, amb l’objectiu de garantir que les persones puguin exercir els seus drets amb la màxima autonomia possible.
Aquest canvi posa al centre una qüestió essencial: necessitar suport no significa perdre el dret a decidir sobre la pròpia vida.
Per a les persones autistes, especialment aquelles amb més necessitats de suport, el desenvolupament efectiu d’aquest model requerirà disposar de suports comprensibles, accessibles i adaptats a cada persona. També serà fonamental que famílies, professionals, administracions i entitats coneguin bé el nou marc i l’apliquin respectant els drets, la voluntat i les preferències de cada persona.
Cures i conciliació: avenços en la CUME que cal continuar seguint
Un altre dels processos que ha generat especial interès entre les famílies és la regulació de la prestació econòmica per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu, coneguda com a CUME.
El projecte de nou reglament incorpora expressament l’autisme al llistat de situacions que poden donar accés a aquesta prestació, una reivindicació que Autismo España havia impulsat durant anys a partir de les dificultats que afronten moltes famílies amb fills i filles autistes amb grans necessitats de suport.
La proposta també amplia la mirada sobre les situacions protegides i introdueix canvis relacionats amb les pròrrogues, l’acreditació de les cures i els supòsits assimilables a una hospitalització de llarga durada. Després del procés de participació pública, el Ministeri d’Inclusió va anunciar noves modificacions durant el mes de juliol, entre les quals l’actualització del llistat de malalties greus, amb la incorporació del trastorn de l’espectre autista.
Autismo España ha valorat positivament aquest avenç, però també ha presentat propostes de millora perquè la regulació respongui a les necessitats reals de les persones autistes amb més necessitats de suport i de les seves famílies, i perquè no comporti retrocessos en drets ja reconeguts.
La CUME posa sobre la taula una realitat que moltes famílies coneixen bé: els suports no poden limitar-se a la persona autista de manera aïllada. Quan existeixen necessitats de suport intenses, aquestes tenen també un impacte directe en l’organització familiar, la conciliació i la continuïtat laboral de les persones cuidadores.
Per això, avançar en drets significa també construir sistemes de protecció social capaços d’acompanyar les famílies i donar resposta a les seves necessitats sense obligar-les a escollir entre les cures i la vida laboral o personal.
Dependència i discapacitat: més reconeixement de les necessitats específiques de l’autisme
També estan en moviment les polítiques relacionades amb la discapacitat, l’autonomia personal i la dependència.
El projecte de reforma de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència va ser aprovat pel Congrés el 14 de juliol i, a l’inici d’aquest setembre, continua la seva tramitació al Senat. Els dies 2 i 3 de setembre la Comissió de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha continuat treballant en el projecte.
El text incorpora dues demandes impulsades per Autismo España: la formació específica en autisme dels professionals del sistema de dependència i una major especialització dels professionals que presten suports a les persones amb discapacitat.
És un avenç rellevant, perquè la qualitat d’un suport depèn no només de la seva existència, sinó també del coneixement, l’especialització i la capacitat dels professionals per adaptar-lo a les característiques i necessitats de cada persona.
No n’hi ha prou amb aprovar normes o incrementar recursos: cal planificar els suports, adaptar-los a les necessitats de cada persona i cada entorn, coordinar els diferents agents implicats i avaluar-ne l’impacte.
Al mateix temps, Autismo España assenyala que continuen pendents qüestions importants, com millorar l’accés efectiu als suports i el reconeixement de les necessitats associades a l’autisme.
Aquest és un dels reptes estructurals que tenim al davant: avançar cap a models de suport menys condicionats per categories administratives i més capaços de respondre a les necessitats reals de cada persona, promovent l’autonomia personal, la participació en la comunitat i la qualitat de vida.
Accessibilitat cognitiva: entendre l’entorn també és un dret
Aquest inici de curs coincideix amb un altre debat especialment rellevant per a les persones autistes: el desenvolupament de l’accessibilitat cognitiva.
Aquest 1 de setembre, Autismo España ha reclamat que el nou Reglament de condicions bàsiques d’accessibilitat cognitiva garanteixi de manera efectiva els drets de les persones autistes i que les mesures adoptades es basin en criteris tècnics, evidència científica i en la diversitat de necessitats del col·lectiu.
L’accessibilitat cognitiva va molt més enllà de simplificar textos o incorporar pictogrames. Té a veure amb poder comprendre la informació i els entorns, orientar-se, comunicar-se, entendre un tràmit o participar en una activitat en condicions d’igualtat.
Per a moltes persones autistes, les característiques cognitives, comunicatives i sensorials dels entorns poden generar barreres importants en l’accés a l’educació, la salut, el transport, els serveis públics, la cultura o la vida comunitària.
Avançar en accessibilitat significa, per tant, transformar els entorns perquè siguin més comprensibles i accessibles, en lloc d’exigir permanentment que sigui la persona qui s’hi adapti.
Ocupació: una assignatura encara pendent
Quan parlem de drets i inclusió, també hem de mirar més enllà de l’etapa educativa.
L’accés al mercat laboral continua sent una de les grans barreres per a les persones autistes adultes. Autismo España recull estimacions d’Autismo Europa segons les quals entre el 76% i el 90% de les persones adultes autistes estan desocupades o no desenvolupen una activitat laboral o productiva. Es tracta d’una estimació d’àmbit europeu que evidencia l’enorme desigualtat que encara existeix en l’accés a l’ocupació.
Les barreres no responen necessàriament a una manca de capacitats o qualificació. Autismo España assenyala dificultats relacionades amb l’accés i el manteniment del lloc de treball, la manca d’oportunitats i la necessitat de programes específics, orientació professional, itineraris personalitzats i ocupació amb suport.
Avançar implica facilitar itineraris personalitzats, aplicar els ajustos necessaris als llocs de treball i implicar empreses, administracions i entitats en la construcció d’entorns laborals més accessibles.
I també passa per entendre que el projecte de vida adulta no comença quan acaba l’escola. L’orientació, la formació, l’autonomia i la preparació per a la vida laboral s’han de poder treballar molt abans i de manera coordinada.
Del reconeixement dels drets a la seva aplicació efectiva
Aquest nou curs comença, per tant, amb avenços que cal reconèixer i amb processos que encara haurem de seguir de prop.
La nova regulació sobre capacitat jurídica a Catalunya, la incorporació de l’autisme al projecte de reglament de la CUME, les reformes en matèria de discapacitat i dependència, el desenvolupament de l’accessibilitat cognitiva o l’increment de l’alumnat autista identificat als centres educatius mostren una major presència de les necessitats i els drets de les persones autistes en diferents àmbits de les polítiques públiques.
Aquesta major presència, però, no significa que el reconeixement sigui encara suficient. A Catalunya continuem tenint el repte de disposar de dades i mecanismes d’identificació que permetin conèixer amb més precisió la realitat de les persones autistes, les seves necessitats de suport i la seva situació al llarg de les diferents etapes de la vida.
Disposar de dades suficients i de qualitat és essencial per planificar polítiques públiques, dimensionar adequadament els recursos, identificar desigualtats i avaluar si els suports estan donant resposta a les necessitats reals de les persones.
El repte és que aquests avenços arribin a la vida quotidiana: que un centre educatiu compti amb els suports que necessita i pugui planificar-los adequadament; que una persona pugui prendre decisions sobre la seva vida amb els suports necessaris; que una família pugui conciliar sense veure compromesa la seva situació laboral i familiar; que els serveis de dependència coneguin i comprenguin l’autisme; que els entorns siguin accessibles i comprensibles; o que una persona autista pugui accedir a una feina i mantenir-la en igualtat d’oportunitats.
Des d’Aprenem Autisme continuarem treballant perquè aquesta transformació sigui possible: acompanyant les persones autistes i les seves famílies al llarg de les diferents etapes de la vida, oferint suports especialitzats, treballant amb la comunitat, generant coneixement i promovent la defensa dels drets.
Susi Cordón – Directora d’Aprenem Autisme
