El Consell de Ministres va donar llum verda aquest dimarts al reial decret que desenvolupa la Llei 6/2022 d’Accessibilitat Cognitiva, una normativa que regula els requisits bàsics per garantir que les persones amb dificultats de comprensió puguin exercir els seus drets en igualtat de condicions. El text, impulsat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 que encapçala Pablo Bustinduy, respon a l’exigència de la Llei 6/2022, de 31 de març, la qual va incorporar aquesta matèria a l’ordenament jurídic espanyol i va fixar un termini de tres anys per a la seva concreció reglamentària.
Aquest període havia d’haver finalitzat el 2025, tal com va recordar posteriorment el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi). Des d’aleshores, l’Executiu ha estat elaborant la redacció definitiva que ordenarà les exigències en sectors clau com ara l’atenció sanitària, les telecomunicacions, els espais públics, les infraestructures, el transport, l’administració de justícia, els recintes culturals o les consultes electorals.
En equipaments com els museus o en els transports públics, s’implantarà una senyalització més clara per facilitar l’orientació dels usuaris. D’igual manera, les operadores del sector de les telecomunicacions, tant públiques com privades, hauran d’assumir deures específics en aquesta matèria. En l’àmbit de la salut, els pacients amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament o aquells que requereixin suports cognitius tindran dret a rebre la informació sobre els tractaments i les receptes en format de lectura fàcil. La relació amb la funció pública i la justícia també quedarà regulada per assegurar l’autonomia d’aquestes persones en la tramitació d’expedients.
Formats adaptats i abast de la mesura
Per assolir aquesta accessibilitat, la legislació recull que la informació s’ha d’oferir mitjançant recursos com el llenguatge clar, la lectura fàcil, el so, els pictogrames, els suports visuals o eines tecnològiques, sense cap mena de cost addicional per a l’usuari ni diferències de temps en l’atenció respecte a la resta de la ciutadania.
Més enllà de donar resposta a la discapacitat intel·lectual, el dany cerebral adquirit, l’autisme, els problemes de salut mental o la paràlisi cerebral, la mesura afavorirà les persones grans amb deteriorament cognitiu, ciutadans en situació d’analfabetisme o persones migrants que no dominen la llengua. Des del Ministeri de Drets Socials van remarcar que es tracta del primer marc normatiu d’abast transversal existents a Espanya sobre aquest tipus d’accessibilitat. Per facilitar-ne la posada en pràctica, el Centre Espanyol d’Accessibilitat Cognitiva (Ceacog) ja redacta guies d’aplicació orientades a entitats públiques i privades.
El sector de la discapacitat demana finançament i rigor
El director de Plena inclusió Espanya, Enrique Galván, va assenyalar a l’agència Servimedia que el decret constitueix un pas rellevant després de més de dues dècades de reivindicacions, tot i que va advertir del risc que es converteixi en «drets de paper» si no s’acompanya d’una assignació pressupostària suficient i transversal en àrees com la sanitat, l’educació, l’ocupació, la justícia o els transports. Enrique Galván va reclamar un concepte ampli de la norma que inclogui adaptacions en oposicions o entorns comprensibles, afegint que «cal més rigor tècnic i criteris precisos que permetin garantir que les mesures aplicades responguin realment a metodologies contrastades».
Per la seva banda, l’entitat Autisme Espanya va valorar el reglament com una oportunitat per avançar cap a un entorn on les persones amb autisme puguin interpretar la informació i orientar-se de manera independent. Aquesta organització va insistir en la necessitat d’atendre la diversitat de l’espectre autista, considerant aspectes com l’accessibilitat sensorial, l’ús adequat dels pictogrames i l’aplicació de tècniques basades en l’evidència científica. Ambdues associacions van coincidir a reclamar que l’accessibilitat cognitiva superi l’àmbit de les bones pràctiques voluntàries per consolidar-se com una garantia efectiva de drets.
