Un equip científic de l’Institut de Parasitologia i Biomedicina López-Neyra (IPBLN), centre que pertany al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha aconseguit identificar diversos factors genètics que permeten determinar quines persones diagnosticades d’arteritis de cèl·lules gegants presenten un risc superior de desenvolupar complicacions de màxima gravetat, com ara la ceguesa, els accidents cerebrovasculars o els aneurismes. Aquesta troballa científica suposa un pas decisiu per optimitzar la prevenció de seqüeles potencialment discapacitants i permetre una atenció mèdica adaptada a les necessitats de cada pacient.
La vasculitis i l’impacte en la capacitat visual
L’arteritis de cèl·lules gegants constitueix la patologia inflamatòria dels gots sanguinis de mitjà i gran quallada més habitual entre la població de més de 50 anys. Dins del quadre clínic, la pèrdua irreversible de la visió és una de les conseqüències més severes que condicionen directament l’autonomia personal. Aquesta afectació s’origina per la inflamació de les artèries que alimenten el nervi òptic, fet que pot provocar un pèrdua brusc del camp visual en un o tots dos ulls i convertir-se en una causa directa de discapacitat visual greu.
Paral·lelament a les alteracions de la vista, aquesta malaltia pot comprometre la circulació del cervell i elevar les opcions de patir un ictus, així com generar dilatacions a l’artèria aorta que requereixen un seguiment exhaustiu per evitar complicacions derivades d’una possible ruptura.
Profils genètics per a un tractament precís
La recerca internacional ha utilitzat un model estadístic capdavanter per segmentar els afectats en quatre tipologies genètiques amb símptomes diferenciats: un perfil amb afectació majoritàriament cranial, un de tipus mixt, un tercer d’àmbit extracranial i un quart grup de risc elevat davant complicacions isquèmiques greus com la ceguesa.
«La identificació d’aquest darrer grup és especialment rellevant perquè podria permetre reconèixer des de fases molt primerenques els pacients amb major risc de desenvolupar complicacions irreversibles», ha explicat Ana Márquez, científica titular de l’IPBLN-CSIC i responsable principal de la recerca.
Aquest descobriment consolida el paper de la medicina de precisió en patologies inflamatòries complexes i facilita el desenvolupament d’eines per anticipar l’evolució de cada persona, assegurant un tractament precoç que eviti danys irreversibles.
