L’experiència pionera de la demarcació de Girona en l’àmbit de la discapacitat i la salut mental ha arribat a la seu de les Nacions Unides. Durant la sessió inaugural pública del 35è període de sessions del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, celebrat al Palau de les Nacions de Ginebra del 12 al 27 d’agost, s’ha presentat el model comunitari gironí, estructurat a partir de l’absència d’institucions psiquiàtriques de llarga estada des de fa més de deu anys.
Una transformació focalitzada en els drets reals
El director general de Support-Girona, Josep Maria Solé, ha estat l’encarregat de traslladar aquesta trajectòria davant l’òrgan internacional. En la seva al·locució, ha plantejat la necessitat d’aconseguir que les garanties normatives es tradueixin en una millora directa en la quotidianitat del col·lectiu. «Això implica transformar la manera d’organitzar els serveis i distribuir els recursos perquè els suports arribin a les persones en la seva vida quotidiana», ha afirmat Josep Maria Solé.
Aquesta estratègia es desplega a la Regió Sanitaria Girona, amb un abast de prop de 900.000 habitants. El sistema s’articula mitjançant la cooperació de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), juntament amb organitzacions socials del sector com la mateixa Support-Girona, la Fundació Drissa i l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques. La xarxa s’omple amb la intervenció dels serveis socials, l’atenció primària i els propis usuaris.
Mesures comunitàries i reducció de les hospitalitzacions
L’esquema d’intervenció integra l’assistència sanitària amb les eines d’inclusió social, la facilitació de l’habitatge, la promoció laboral, la prevenció, el suport a l’entorn familiar i la defensa dels drets individuals. Aquest enfocament integral ha permès aconseguir una taxa d’hospitalització psiquiàtrica de 0,7 ingressos per cada 1.000 habitants, una dada tres vegades inferior a la mitjana catalana i lluny dels 3 ingressos per cada 1.000 habitants de la referència europea, evitant més de 2.000 ingressos de caràcter hospitalari a l’any.
«Estem orgullosos de l’ecosistema de salut mental de Girona, no perquè sigui perfecte, sinó perquè demostra que una altra manera d’organitzar els suports és possible», ha declarat Josep Maria Solé durant la reunió de l’òrgan internacional.
Dues dècades sense instal·lacions d’internament psiquiàtric
L’origen d’aquesta metodologia es remunta al tancament progressiu de l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt a finals dels anys noranta, procés que va culminar el 2004 amb l’obertura de l’Hospital Santa Caterina i la constitució de l’actual Parc Hospitalari Martí i Julià. Aquest canvi va afavorir la creació de Support-Girona per part de l’IAS.
En la seva exposició, Josep Maria Solé ha remarcat l’aprenentatge d’aquesta etapa: «Ens va mostrar que tancar una institució és necessari, però mai és suficient. Si la mateixa lògica de control, segregació i substitució es reprodueix a la comunitat, la institució no ha desaparegut realment; només ha canviat de forma».
L’evolució cap al suport a la capacitat jurídica
L’entitat, fundada l’any 2003, ha adaptat la seva activitat als principis fixats per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de 2006, transitant de la figura de la tutela cap a un acompanyament basat en les preferències de l’usuari, en compliment de l’article 12 de la norma internacional. Segons el directiu, l’aplicació d’aquest precepte ha obligat a revisar la relació amb els poders públics, les famílies i «la manera com enteníem el poder».
Així mateix, s’ha ressaltat que Catalunya disposa d’un marc legal alineat amb l’esmentat article 12, combinat amb un servei social de suport a la presa de decisions d’accés universal, finançament públic i gestió per part d’entitats sense ànim de lucre per a qui no disposa de xarxa familiar.
Finançament i sostenibilitat dels serveis d’atenció
Un altre dels aspectes tractats a les Nacions Unides ha estat la distribució dels fons públics, assenyalant que els mètodes de finançament continuen afavorint les opcions d’internament per sobre de l’atenció domiciliària. «Molt sovint, els sistemes de finançament públic encara premien més les solucions institucionals que el suport comunitari», ha advertit Josep Maria Solé.
Per corregir aquesta situació, s’ha sol·licitat una adequació dels pressupostos i dels procediments administratius per afavorir la vida independent. De la mateixa manera, s’ha reclamat més estabilitat i reconeixement per als equips d’atenció professional. Per cloure la seva exposició davant el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU, el responsable de l’entitat gironina ha recordat que «la Convenció no ens demana només reconèixer els drets. Ens demana reorganitzar la societat perquè aquests drets es puguin exercir a la vida real».
