
El Departament de Drets Socials i Inclusió ha culminat a les comarques de Barcelona el desplegament territorial per detallar el nou model de finançament que busca la reducció de la bretxa salarial entre els serveis socials i l’administració pública. La iniciativa tindrà una repercussió directa en 2.568 serveis i 94.648 places a la demarcació barcelonina, de les quals 73.836 formen part de la xarxa pública. Un total de 297 entitats s’encarreguen de la gestió d’aquests recursos al territori.
La trobada, que va convocar més de cent representants corporatius i locals, va comptar amb les aportacions del secretari general de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno; el director general d’Acreditació i Provisió de Serveis, Xema Gil; i la directora territorial del departament a Barcelona, Carme Esquirol. Aquest acte tanca una gira informatives per Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona que ha sumat més de 775 assistents procedents de 713 organitzacions i ens públics.
Més recursos per a la xarxa d’atenció
El pacte subscrit el maig passat entre la Generalitat de Catalunya, les patronals i les centrals sindicals Comissions Obreres i Unió General de Treballadors —emmarcat en el projecte Fem Sistema Social— fixa un pressupost de 150 milions d’euros anuals fins a assolir els 600 milions en quatre anys. Aquesta partida millorarà les remuneracions dels 120.000 professionals del sector social català, incloent-hi els equips dedicats a l’atenció a la discapacitat, la gent gran, la infància, la salut mental i les addiccions.
Sobre aquesta situació, el secretari general Raúl Moreno va assenyalar que «durant massa anys el sector social ha patit un infrafinançament estructural que ha afectat directament les condicions laborals dels seus professionals». En la mateixa línia, va defensar que la mesura representa «un compromís de país per dignificar el sector i garantir la sostenibilitat dels serveis socials», afegint que «sense professionals ben reconeguts i ben remunerats no serà possible donar resposta als reptes socials del futur».
Un canvi en la gestió de les tarifes
El marc regulador substitueix els augments lineals per un mecanisme que condiciona l’aportació pública a la millora retributiva efectiva. Aquest esquema defineix trams d’increment segons la mitjana salarial de les plantilles i s’acompanya d’eines de supervisió per assegurar que la inversió es reflecteixi a les nòmines.
Segons va explicar Moreno, la fórmula «representa un canvi de paradigma en el finançament dels serveis socials». Així mateix, el responsable va destacar la continuïtat de l’assessorament institucional: «Hem impulsat aquestes jornades, hem donat resposta a més de 500 consultes i continuarem oferint suport perquè la implantació sigui un èxit».
A banda de l’ajust salarial, el marc d’actuació preveu la revisió de la Cartera de Serveis Socials, la definició d’un salari mínim sectorial de referència, la realització d’estudis de costos i la creació d’indicadors de qualitat per al conjunt del sistema.

