Triar una destinació vacacional depèn habitualment dels gustos personals, però per als més de 2,4 milions d’espanyols amb mobilitat reduïda, la planificació està totalment condicionada per l’accessibilitat de l’entorn. Segons reflecteix l’informe Viatjar amb mobilitat reduïda elaborat per la Fundació Mútua de Propietaris, el 76% de les persones amb aquesta condició qualifica d’insuficient l’oferta de turisme accessible actual. Aquesta percepció negativa és fins i tot més alta entre la població general, on un 83% dels ciutadans comparteix aquesta mateixa visió crítica. Obstacles quotidians com els graons, els ascensors de dimensions reduïdes o les portes excessivament pesades són barreres habituals, fins al punt que un 81% dels espanyols afirma detectar-les freqüentment en els seus llocs de descans.
«Viatjar és sinònim de gaudi, però si la falta d’accessibilitat dels establiments turístics ens impedeix moure’ns amb llibertat, les vacances poden convertir-se en un exercici constant de planificació i incertesa i, per tant, en una font de frustració en lloc d’una experiència plaent», adverteix Cristina Pallàs, directora de la Fundació Mútua de Propietaris. El document, que forma part del primer Baròmetre de l’Accessibilitat de l’entitat, indica que els ciutadans atorguen una nota mitjana de 5,50 sobre 10 a l’accessibilitat en els viatges. Aquest aprovat just amaga un descontentament profund, ja que el 25% dels enquestats puntua aquesta qüestió amb un 5 o menys.
Manca de consciència social i diferències entre allotjaments
La recerca també posa de manifest la percepció sobre la sensibilitat col·lectiva en l’àmbit de la discapacitat física. Un 65% de les persones amb mobilitat reduïda afirma que la societat és poc o gens conscient de les dificultats associades a les barreres arquitectòniques durant el període de vacances, una percepció que la població general eleva autocríticament fins al 80%. D’altra banda, mentre que el 73% dels ciutadans sans assegura que continuaria viatjant si tingués problemes de mobilitat, la realitat d’aquest col·lectiu és ben diferent: només un 18% de les persones que ja tenen mobilitat reduïda viatjaria amb total seguretat, i un 16% fins i tot optaria per descartar les vacances.
Pel que fa a les tipologies d’allotjament, els hotels i hostals es consoliden com les opcions més inclusives amb una valoració de 3,59 sobre 4 per al 75% dels espanyols. Aquesta dada es troba molt allunyada dels càmpings i bungalous, que obtenen la pitjor nota amb un 1,9 sobre 4. A la zona mitjana se situen els apartaments turístics amb un 2,4, seguits de les cases rurals i els albergs amb un 2,05. Pel que fa a l’entorn de la destinació, els espais urbans són considerats els més accesibles amb diferència (4,6 sobre 5), mentre que les destinacions de natura queden en l’últim lloc amb un 1,87.
«L’accessibilitat no sols elimina barreres físiques; aporta tranquil·litat, autonomia i qualitat de vida. Com a societat, hem de marcar-nos com a repte que qualsevol persona pugui elegir on passar les seves vacances, perquè el descans només és possible quan existeix la certesa de gaudir-lo en llibertat», conclou la directora de la Fundació Mútua de Propietaris.
