El 27 de juny es commemora el Dia Internacional de la Sordceguesa, una efemèride que té com a fita principal visibilitzar les persones que presenten aquesta discapacitat arreu del món. Tot i que aquesta celebració es duu a terme des de fa molts anys, ha estat recentment quan l’Assemblea General de la ONU l’ha oficialitzat a través de la Resolució oficial A/RES/79/294 de 3 de juny de 2025. El propòsit d’aquest reconeixement formal és pal·liar la invisibilitat del col·lectiu i aconseguir que se’ls reconegui una discapacitat diferenciada, la qual comporta requeriments específicos d’inclusió, barreres i reptes propis que difereixen dels de qui pateix únicament ceguesa o sordesa.
La data escollida ret homenatge al naixement de Helen Keller (1880-1968), una de les figures més cèlebres de la comunitat sordcega. Helen Keller va perdre totalment la visió i l’audició als dos anys a causa d’una greu malaltia. Malgrat les limitacions, la perseverança familiar i el seu propi esforç li van permetre esdevenir la primera persona sorda i cega en cloure una carrera universitària. Amb els anys, es va convertir en ambaixadora de la Fundació Americana per als Cecs, va assolir un gran reconeixement mundial per la seva tasca a favor de les persones en la seva mateixa condició i, fins i tot, va visitar la seu de l’ONU a Nova York l’any 1949.
Les necessitats bàsiques del col·lectiu
La sordceguesa és una condició que afecta un percentatge baix de la població mundial, danyant de forma severa la vista i l’oïda, fet que limita considerablement les seves vides, ja que és difícil que ambdós sentits es compensin entre si. Per millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, s’estableix que tenen dret a desenvolupar les seves potencialitats i necessiten atenció especialitzada en l’educació, la salut i l’àmbit laboral. Es considera essencial l’ensenyament del llenguatge oral com a eina de comunicació, la possibilitat de disposar d’un bon intèrpret, rebre un allotjament digne amb assistència supervisada en l’edat madura, i gaudir d’una vida social activa i d’oci.
El teixit associatiu a Catalunya
A Catalunya, l’Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa (APSOCECAT) és una de les encarregades de representar aquest col·lectiu. Aquesta entitat, declarada d’utilitat pública, està formada per persones amb sordceguesa de totes les edats i les seves famílies. La seva missió és garantir els drets i millorar el benestar d’aquestes persones mitjançant projectes, serveis i activitats, a breaths de buscar la visibilització i la sensibilització social en col·laboració amb les administracions. La visió de l’APSOCECAT és estendre els seus serveis pel territori nacional sota valors com el reconeixement de la sordceguesa, l’enfocament multidisciplinari, el dret a la realització personal, la inclusió social i la internacionalització.
També està l’Associació de Sordcecs de Catalunya (ASOCIDECAT), una entitat sense ànim de lucre que té la voluntat de donar servei a les persones sordcegues de tot el territori català.
La primera associació orientada a persones sordcegues de l’estat espanyol es va crear a Madrid, l’any 1993, era un servei centralitzat des d’on es coordinava tot el territori. Més endavant, amb l’increment de serveis i de persones sordcegues afiliades, es va anar formant una xarxa de diferents Delegacions Territorials, entre elles la de Catalunya, l’any 1998.
L’any 2009, l’entitat deixa de ser delegació per passar a ser una associació independent, integrada dins la Federació d’Associacions de Sordcecs d’Espanya (FASOCIDE).
