El teixit associatiu de les persones amb discapacitat auditiva va protagonitzar ahir una multitudinària celebració a la capital de l’Estat. Més de 2.500 persones sordes procedents de tot el territori espanyol es van reunir al jardí de Somontes, a Madrid, per participar en l’acte d’obertura del 90è aniversari de la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE). La trobada, marcada per l’emoció i la memòria col·lectiva, es va desenvolupar sota el lema “El que som canvia el món”, convertint aquesta jornada en una demostració de força del moviment associatiu i del seu paper decisiu en la transformació social de les últimes nou dècades. La cita va comptar amb un marcat caràcter cultural i comunitari on la llengua de signes, l’art visual, la memòria històrica, l’humor, la música signada i la participació intergeneracional van ser les grans protagonistes.
La defensa diària dels drets assolits per les persones sordes va ser un dels eixos centrals de les intervencions de la trobada. El president de la CNSE, Roberto Suárez, va situar l’aniversari com una oportunitat per reconèixer el camí recorregut, pero també per recordar que els avenços aconseguits no estan garantits per sempre. Durant el seu discurs, el màxim dirigent de l’entitat va subratllar que aquests 90 anys són, sobretot, “la història d’una comunitat que mai ha deixat d’organitzar-se, de reclamar els seus drets i de demostrar que la llengua de signes no sols comunica, sinó que també construeix identitat, cultura i ciutadania”.
En aquest sentit, el representant de la plataforma va llançar un avís sobre la vulnerabilitat d’aquestes fites socials, afirmant que els drets de les persones sordes “són conquestes col·lectives, fruit de l’esforç de moltes generacions”, però advertint alhora que “poden perdre’s si no es defensen cada dia”. Davant d’això, va reivindicar el paper imprescindible del moviment associatiu com a espai d’unitat, participació i protecció de les conquestes ciutadanes, actuant com a motor cap a una igualtat real.
L’acte institucional va comptar amb la presència de figures destacades del sector de la discapacitat a Espanya, com Luis Cayo Pérez Bueno, president del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI); Miguel Carballeda, president de la ONCE; i Jesús Martín Blanco, director general de Drets de les Persones amb Discapacitat. Així mateix, es va projectar un vídeo del ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, i un missatge de la Reina Doña Letizia, que van voler sumar-se a la commemoració històrica. Mentre Pablo Bustinduy va ressaltar el compromís institucional amb els drets lingüístics i comunicatius del col·lectiu, Doña Letizia va destacar el caràcter pioner de la CNSE i va posar en valor nou dècades de compromís, lluita i avenços compartits per construir inclusió i igualtat.
Reivindicació de les llengües de signes davant del 14 de juny
La necessitat de garantir l’ús, l’ensenyament, la protecció i la presència pública de les llengües de signes és una altra de les demandes que marquen la jornada. L’entitat va recordar que la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana són llengües vives, patrimoni lingüístic i cultural, i eines fonamentals per a l’autonomia, la participació i l’accés a drets. Aquesta qüestió cobra especial rellevància en les vigílies del Dia Nacional de les Llengües de Signes Espanyoles, que es commemora precisament avui, 14 de juny, i que enguany la CNSE celebra sota el lema “Llengües de signes per mil raons”. Amb aquest missatge, es vol visibilitzar que existeixen innombrables motius per protegir-les i promoure-les: perquè permeten aprendre, treballar, cuidar, participar, accedir a la cultura, informar-se, relacionar-se i viure amb dignitat.
Per tot plegat, la confederació insisteix que el reconeixement legal s’ha de traduir en mesures reals i suficients en entorns com l’educació, la sanitat, la justícia, l’ocupació, els serveis socials, la cultura, els mitjans de comunicació o les emergències, on moltes persones sordes encara troben barreres que limiten la seva igualtat efectiva. Roberto Suárez va assenyalar que “una llei no canvia la vida de les persones si no arriba a l’aula, al centre de salut, al jutjat, al lloc de treball o a qualsevol altre espai quotidià”, insistint que la igualtat efectiva no pot dependre del territori ni de recursos puntuals, sinó de polítiques públiques estables, dotades de mitjans suficients i sostingudes en el temps. Per finalitzar, el president va llançar un missatge de continuïtat assegurant que, noranta anys després, l’entitat reafirma el seu compromís fundacional amb la mateixa força que el primer dia: “Noranta anys després, seguim aquí: defensant la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets. La CNSE va néixer per canviar la vida de las persones sordes i avui reafirmem aquest compromís amb la mateixa força que llavors”.
