El municipi de Martorell avança cap a un model urbà més inclusiu i protector amb els col·lectius que pateixen una major vulnerabilitat i dependència. La Fundació Arc de Sant Martí i l’Ajuntament de Martorell van dur a terme dijous passat l’acte oficial de col·locació de la primera pedra de la futura Residència del Riu. Aquesta nova infraestructura social s’ubicarà al solar situat al carrer del Riu número 22 i estarà especialitzat en l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual que presenten grans necessitats de suport i trastorns de conducta, oferint una resposta habitacional i assistencial inexistent fins ara a la zona. L’esdeveniment va aplegar un gran suport social i institucional, amb la presència de directius de l’entitat promotora, representants municipals, membres de la Generalitat de Catalunya, així com nombrosos professionals del sector i famílies afectades.
Un model d’atenció integral i respir per a les famílies
La viabilitat del projecte respon a la necessitat urgent de cobrir places residencials altament tecnificades i humanitzades. Segons va detallar la gerent de la Fundació Arc de Sant Martí, Rosa Cadenas, la instal·lació “tindrà capacitat per a 29 persones amb grans necessitats de suport, especialment amb problemes greus de mobilitat o trastorns de conducta que requereixen atenció continuada”. A més de la vessant residencial, l’edifici optimitzarà els seus recursos integrant 12 places de Centre d’Atenció Especialitzada (CAE), una línia de treball pensada “per a aquelles persones que encara no necessitin viure a la residència però sí rebre suport durant el dia”. La planificació també assumeix la perspectiva de gènere i cures, incorporant “places de respir, pensades perquè les famílies puguin disposar d’un recurs puntual quan ho necessitin”, amb una previsió d’execució que l’entitat situa en un horitzó proper: “Esperem en aproximadament un any i mig puguem inaugurar aquest equipament que avui comença a fer-se realitat”.
L’alcalde del municipi, Xavier Fonollosa, va posar l’accent en el compromís històric de la localitat amb l’autonomia personal i els drets socials, manifestant que “fa molts anys que a Martorell intentem donar resposta a totes les necessitats de les persones, amb discapacitat o sense, perquè hem de garantir que tothom puix viure amb dignitat”. El batlle va recordar que la vulnerabilitat requereix una major inversió pública, assegurant que “hi ha persones que necessiten més suport i, precisament per això, les administracions públiques ens hi hem d’abocar encara més. Per això és tan important la col·laboració amb la Generalitat, que sempre ha estat un soci imprescindible per impulsar iniciatives que milloren la qualitat de vida de les persones”.
Per la seva banda, la secretària d’Afers Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, Carolina Homar, va lloar l’estratègia de cooperació publicoprivada de la zona definint-la com la “fórmula Martorell”, la qual es tradueix en “un Ajuntament preocupat per les persones, que dona suport a les organitzacions socials i treballa conjuntament amb la Generalitat per garantir una xarxa de serveis socials de qualitat”. Aquesta suma d’esforços, en paraules de Homar, té una repercussió directa sobre el col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda o diversitat intel·lectual: “estem obrint una expectativa de futur, de millor qualitat de vida. Una vida més digna i més autònoma per a les persones amb discapacitat”.
Compromís col·lectiu i arrelament comunitari
La visió de proximitat i l’impacte emocional de l’obra van ser els eixos centrals de la resta de parlaments institucionals. La regidora de Benestar Social i Mitjans de Comunicació, Cristina Dalmau, va destacar que el nou centre “simbolitza no només la resposta a les necessitats de les persones usuàries, sinó també de les seves famílies. Com a Ajuntament ens fa sentir molt orgullosos poder donar suport a iniciatives com aquesta, i continuar treballant per ser un poble inclusiu i sensible amb les necessitats de tothom”. En termes similars es va expressar Jordi de Gispert, membre del Patronat de la Fundació Arc de Sant Martí, qui va defensar el valor simbòlic de la jornada: “Avui no posem només una primera pedra; avui plantem la llavor d’un projecte compartit, d’una necessitat real i d’un compromís col·lectiu amb una manera d’entendre la societat”. La Residència del Riu, va cloure, “neix amb la voluntat de garantir dignitat, atenció, seguretat i oportunitats”, fet que aporta a l’entorn familiar “tranquil·litat; saber que els seus fills i filles tindran una llar, un espai segur i professionals al seu costat sempre que els necessitin”.
Un cop finalitzades les intervencions, es va procedir a formalitzar el protocol tradicional mitjançant la signatura del diploma commemoratiu i la introducció d’una càpsula del temps que recollia diaris de la jornada, monedes de curs legal i l’acta institucional, abans de realitzar les primeres palades de sorra sobre l’arqueta.
L’art com a eina de reivindicació inclusiva
La celebració de la jornada es va completar a l’espai cultural de La Caserna amb la inauguració oficial de l’exposició Somnis de Vida, una mostra artística que romandrà oberta al públic fins al 28 de juny. Aquesta exposició neix amb l’objectiu de donar veu i visibilitat als desitjos de les persones ateses al Centre d’Atenció Diürna de l’entitat. La gerent, Rosa Cadenas, va relatar el procés creatiu explicant que “és una exposició que hem creat a partir dels somnis de les persones que atenem al Centre d’Atenció Diürna. Hem treballat sobre quins són els seus reptes, els seus desitjos i aquelles coses que els agradaria fer o tenir, sovint inspirades en allò que veuen fer als altres”.
La temàtica de les obres és variada i reflecteix les aspiracions personals de cada creador: “Hi ha qui somia casar-se, qui voldria tenir un cotxe de luxe o qui imagina una determinada manera de viure. Tot això s’ha plasmat artísticament a través de dibuixos i, posteriorment, ho hem reproduït en peces treballades al taller de ceràmica. L’exposició combina pintura, ceràmica i els dibuixos originals que han servit de base”. La instal·lació cultural inclou també una recreació a escala d’un dels habitatges de l’entitat per mostrar la quotidianitat i la convivència dels usuaris, a més de la projecció d’un vídeo corporatiu. L’acte de presentació va comptar amb el testimoni directe dels artistes Toni Domènech i Anna Soler, que van defensar la importància d’utilitzar disciplines artístiques com a mecanisme d’expressió, inclusió i transformació social.
