La gestió de la mobilitat als centres de dia està experimentant una evolució profunda per donar resposta als nous perfils d’usuaris. La companyia Rehatrans, líder en l’adequació de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda a Espanya, apunta que les plataformes elevadores s’han convertit en el component més decisiu per determinar la qualitat de les rutes sociosanitàries. L’augment de viatgers amb necessitats especials i dependències severes està impulsant una demanda de vehicles que ofereixin un accés molt més protegit, còmode i àgil.
El director de Màrqueting i Comunicació de la firma, Miguel Martín, explica que la planificació d’aquests desplaçaments “ha deixat de ser una qüestió purament logística per esdevenir una part essencial de l’atenció i el benestar de les persones grans”. D’aquesta manera, la tecnologia d’elevació mecànica no només trenca barreres arquitectòniques, sinó que també permet optimitzar les operacions diàries de pujada i baixada de passatgers, un factor clau en itineraris urbans que requereixen múltiples aturades o que traslladen persones en cadira de rodes. Sobre aquest aspecte, Miguel Martín afegeix que “avui l’accessibilitat no consisteix únicament a entrar al vehicle, sinó a fer-ho con seguretat, estabilitat i tranquil·litat tant per a l’usuari com per als professionals que l’acompanyen”.
La versatilitat de l’habitacle com a eina d’atenció
El servei de transport sovint representa la primera presa de contacte del dia entre els usuaris i el recurs assistencial, motiu pel qual el confort durant la marxa i la facilitat d’assistència són cada cop més estratègics. Des de Rehatrans subratllen que la configuració interna dels vehicles s’ha de dissenyar en funció del volum de passatgers, el grau de dependència i l’entorn on opera el servei.
En aquest sentit, les solucions altament personalitzables estan guanyant terreny. Poder escollir entre elements com portes corredisses o dobles portes, modular el nombre de places per a cadires de rodes o redistribuir els seients permet alinear el transport amb les necessitats reals de cada institució. “La personalització del vehicle influeix directament en la qualitat del servei i en l’experiència diària d’usuaris, famílies i professionals”, remarca el portaveu.
Reducció del temps d’espera i de la càrrega física laboral
Un altre dels avantatges que posen en relleu els experts és l’impacte positiu d’aquestes estructures en la salut laboral dels conductors i acompanyants. Les plataformes elevadores i els accessos amplis faciliten les maniobres, escurcen els temps d’operació i minven l’esforç físic del personal sociosanitari, especialment en aquelles línies amb una alta freqüència de pas.
A més, una distribució interior intel·ligent millora la fluïdesa de moviments dins de l’habitacle, facilitant una intervenció ràpida davant de qualsevol incidència durant el trajecte. El futur del sector es dirigeix cap a models cada vegada més flexibles i adaptables a les noves realitats de l’atenció a la vellesa. “El disseny del transport adaptat ha de respondre tant al benestar de l’usuari com a les necessitats operatives dels professionals. Quan s’aconsegueix aquesta combinació, el vehicle deixa de ser només un mitjà de transport per convertir-se en una eina de cura”, clou Miguel Martín.
