El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat definitivament la proposició de llei reguladora del tercer sector social. Es tracta d’una fita que posa fi a un buit normatiu històric i dona cobertura legal a la tasca de caràcter públic que assumeixen les entitats. El text final és el resultat de la iniciativa ciutadana promoguda conjuntament per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya. Després de la votació en cambra, el teixit associatiu ha mostrat la seva satisfacció a través d’una consigna conjunta: “Ja tenim Llei. Ara, avancem”.
Un sector que sosté una quarta part de la població catalana
La rellevància d’aquest nou text normatiu queda reflectida en el propi volum del col·lectiu afectat. Actualment, el tercer sector a Catalunya compta amb més de 120.000 professionals i milers de persones en règim de voluntariat. Aquest personal ofereix un acompanyament permanent a més de 2 milions de persones en situació o risc d’exclusió social, la qual cosa implica que, en una societat d’uns vuit milions d’habitants, una de cada quatre persones rep atenció per part d’alguna d’aquestes organitzacions en algun moment de la seva vida. La xarxa assistencial abasta un ampli ventall de perfils, des de la infància i joventut fins a gent gran, persones amb discapacitat, malalties, addiccions, problemes de salut mental, col·lectius sense llar o ciutadans amb traves d’inserció laboral.
L’aprovació d’aquest text es produeix després d’un complex camí parlamentari que s’ha estès durant quatre anys. Els primers passos institucionals van començar el maig de 2022 amb el registre inicial de la proposició, la qual va decaure l’any 2024 arran de la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya. Posteriorment, el teixit social va haver de reactivar el procés formal a la cambra, tornant a registrar oficialment la proposta el març de 2025 fins a aconseguir la seva ratificació definitiva.
Consolidació institucional i noves eines de governança
Un dels eixos vertebradors de la normativa és la millora de la interlocució amb les institucions públiques i el foment de la viabilitat dels projectes socials a llarg termini. Per aconseguir un diàleg fluid, el text legal determina la creació del Consell de Diàleg Civil, que funcionarà com un espai permanent d’intercanvi de coneixement entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i les entitats a l’hora de dissenyar i avaluar les polítiques públiques vinculades als drets socials. D’aquesta manera, es pretén establir una relació de col·laboració més equilibrada i de reconeixement mutu.
Així mateix, tot i que el document legislatiu no detalla una assignació econòmica tancada de partides pressupostàries, sí que dissenya mecanismes d’estabilitat financera i organitzativa, entre els quals destaca l’impuls del Pla d’impuls i promoció de les entitats del tercer sector social a Catalunya. A nivell laboral, el text insta a optimitzar les condicions dels professionals per tal d’avançar de manera progressiva cap a un model d’ocupació equiparable al de la funció pública.
La concertació com a fórmula preferent de gestió
És important remarcar que aquesta nova llei no té per objecte regular el catàleg de serveis socials ni els mètodes concrets de provisió i gestió del sistema públic. Aquesta darrera competència quedarà delegada a la futura Llei d’instruments de provisió del Sistema Públic de Serveis Socials. No obstant això, la present llei sí que fixa de manera formal la concertació social com el mètode preferent de col·laboració entre l’Administració i les entitats que no tenen finalitat de lucre.
Amb aquesta decisió, Catalunya s’equipara a altres marcs normatius del voltant que ja disposen de regulacions específiques per a aquest sector des de fa entre quatre i nou anys. Des del sector subratllen que, malgrat el caràcter històric de la jornada, aquest pas representa només l’inici d’un recorregut que requerirà un desplegament actiu per transformar les directrius legals en fets concrets que millorin el dia a dia de la ciutadania.
Satisfacció a les entitats del tercer sector
El president de La Confederació, Jordi Román, ha qualificat la jornada de pletòrica i ha afirmat que “avui és un dia històric, és un dia pletòric perquè per fi, després de més d’una dècada, tenim la Llei del Tercer Sector Socia”’. Román ha destacat que el text “representa el reconeixement explícit en rang normatiu de llei de tot un sector de 100.000 a 120.000 persones treballadores… i sobretot representa el reconeixement a la societat civil organitzada”. Així mateix, el dirigent ha assenyalat que aquest “és el primer pas de molts passos que hem de fer, però el primer pas era el reconeixement i l’element de la participació institucional”.
Respecte als drets laborals, Román ha celebrat que “aquesta llei també reconeix una cosa que s’ha afirmat poc, que és el tema de l’equiparació salarial amb les persones de la funció pública, i aquesta llei recull expressament tot el compromís del tercer sector per fer-la efectiva”. En l’àmbit de la incidència política, ha defensat que “en el moment en què tens el reconeixement d’un marc normatiu amb rang de llei, no hi ha ningú que pugui dir que no vol parlar amb tu… la norma blinda aquesta interlocució a nivell institucional”. Finalment, ha remarcat que el Consell de Diàleg Civil “és la part més important que s’ha de posar en marxa… ens permetrà participar de les polítiques públics i co-crear-les amb el Govern”.
Per la seva banda, el president de la Taula del Tercer Sector Social, Xavier Trabado, s’ha mostrat molt emocionat davant d’una jornada en què “per fi ens dotem d’una norma, d’una llei que respecta i d’alguna manera legítima la funció d’aquest tercer sector social que ajuda més de 2 milions de persones a Catalunya”. Trabado ha reafirmat que “la llei formalitza l’existència del tercer sector i crea el Consell de Diàleg Civil, un espai on el Govern es compromet a parlar amb nosaltres de les polítiques socials que s’hagin de desenvolupar a futur”. A més, ha posat en relleu la viabilitat organitzativa, ja que el text “es dota d’uns recursos perquè les entitats representatives del sector tinguin un finançament per poder dur a terme aquesta tasca de representació del conjunt del sector”.
Finalment, el president ha valorat l’impacte directe de la mesura en la ciutadania, assegurant que gràcies a la nova normativa “podrem estar en una mesa amb el Govern per defensar i promoure legislacions i canvis en les polítiques del país que ajudin els col·lectius que més ho necessiten, com en la lluita contra la pobresa infantil”. Trabado ha conclòs expressant les seves expectatives de futur de cara a la resolució de les grans problemàtiques del país: “Esperem que amb aquest nou marc normatiu tinguem més solidesa com a sector… per poder tenir una influència més directa en l’execució de polítiques públiques davant de problemes com el sensellarisme o la dependència”.
