L’actual model d’atenció a la diversitat a les aules catalanes ha crispat el debat públic arran de les crítiques abocades per diversos representants del Sindicat de Professors de Secundària (ASPEPC·SPS). En el marc de les recents mobilitzacions del sector, aquest sindicat ha qualificat reiteradament el sistema d’escola inclusiva com una “estafa”, un “engany”, un “eslògan buit de contingut” i un “exercici d’hipocresia”. Tot i que la formació afirma estar a favor de la integració de base, rebutja la gestió vigent sense concretar cap alternativa de fons. Des del seu punt de vista, només ha transcendit que “el criteri no pot ser tots el mateix, tots a la mateixa aula; això és una barbàrie” o que “l’escola ha de ser inclusiva, però l’aula no”, a més d’oposar-se a assumir un 30% d’alumnat amb necessitats educatives.
La confrontació s’ha intensificat arran de les publicacions realitzades a les xarxes socials per un membre de la direcció de la formació de secundària, unes declaracions que la Plataforma per una Escola Inclusiva de Catalunya considera el súmmum del discurs d’odi. En aquests missatges es titllava el model de “presa de pèl monumental” sota l’argument que “els alumnes amb malalties mentals no aprenen com els cervells normals de la resta” i que “els alumnes amb dificultats neurocognitives no aprenen com els alumnes de l’aula ordinària”. Com a solució a aquesta realitat, el dirigent recomanava explícitament aplicar una educació exclusiva-especial i no una inclusiva-universal.
Dades oficials enfront de les crítiques de retallades
L’agrupació d’entitats civils ha desmentit de manera contundent les afirmacions sindicals que asseguren que s’estan eliminant recursos específics o tancant col·legis especialitzats. L’evolució de les dades del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya demostra que el nombre de centres d’educació especial es manté completament estable des de fa més de dues dècades. Tanmateix, s’ha registrat un increment significatiu de línies, fet que explica que el volum de matriculats hagi experimentat un creixement des dels 6.839 alumnes el curs 2017/18 fins a arribar als 8.725 el curs 2024/25. Aquesta tendència a l’alça es preveu que continuï en el futur pròxim gràcies als acords de la conselleria amb les organitzacions Comissions Obreres (CCOO) i Unió General de Treballadors (UGT), que fixen la creació de 158 noves places en aquests entorns.
D’altra herba, el col·lectiu lamenta que es facin servir els resultats de l’informe acadèmic PISA per comparar el rendiment de la regió amb altres comunitats autònomes de forma esbiaixada. Els representants recorden que el territori català compta actualment amb la xarxa més àmplia de l’Estat amb un total de 104 centres d’educació especial, en contrast flagrant amb altres zones com el País Basc, on només funcionen 10 centres d’aquesta tipologia.
El finançament del sistema i el marc internacional
Un dels punts més controvertits neix de la relació entre els fons destinats a la millora escolar i els sous dels professionals. El mateix sindicat de secundària ha admès públicament que “abocar recursos a la inclusiva anirà en detriment de l’augment salarial”. Davant d’això, la plataforma interpreta que la prioritat d’ASPEPC·SPS no és la reducció de ràtios a les aules ni l’arribada d’especialistes de suport, sinó aconseguir que els docents actuals cobrin més.
Finalment, els sectors defensors del model inclusiu remarquen que les peticions de canvis legals per retornar a estadis anteriors a la Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu obliden deliberadament els tractats internacionals. Entre aquests textos destaquen la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides de l’any 2006 i les directrius de l’Espai Europeu d’Educació. Per tot plegat, la plataforma ha fet una crida al professorat mobilitzat a desmarcar-se d’aquestes proclames i ha instat els mitjans de comunicació a tractar amb rigor una realitat educativa complexa que està molt marcada per la pobresa infantil i el consum excessiu de pantalles.
