Parlar de discapacitat és parlar de drets, de dignitat i de com una societat es mesura a si mateixa. No és una qüestió accessòria ni un àmbit sectorial, sinó un eix transversal que interpel·la les polítiques públiques, l’urbanisme, l’educació, la salut, l’ocupació i, sobretot, la manera com ens relacionem com a comunitat. Al Diari de la DisCapacitat entenem la informació com una eina de transformació social, i per això posem el focus en qui té responsabilitats reals de govern.
El Camp de Tarragona és un territori divers, amb realitats molt diferents, on la discapacitat sovint es viu de manera desigual segons el municipi, els recursos disponibles o la sensibilitat institucional. En aquest context, la Delegació del Govern de la Generalitat esdevé una peça clau per garantir que les polítiques públiques no es quedin en declaracions, sinó que arribin de manera efectiva a la vida quotidiana de les persones amb discapacitat i les seves famílies.
Al capdavant d’aquesta responsabilitat hi ha la Lucía López Cerdan, delegada del Govern al Camp de Tarragona, amb qui conversem sobre accessibilitat, inclusió laboral, salut mental, suport a les famílies i el paper imprescindible del tercer sector. En aquesta entrevista, López Cerdan exposa els reptes pendents, però també els compromisos assumits des del Govern, especialment en el marc del Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat.
Des de la meva visió personal, vull agrair-li sincerament el tracte proper, l’escolta i la disponibilitat que sempre m’ha dispensat, així com la voluntat de diàleg constant amb el territori. I, alhora, li faig una petició clara: que aquesta proximitat es tradueixi en accions valentes, recursos suficients i decisions coherents, perquè les persones amb discapacitat no només siguin escoltades, sinó verdaderament situades al centre de les polítiques públiques.
Qui és la Lucía López Cerdan?
Sóc veïna de La Canonja, mare de la Maria, graduada en Turisme. Actualment exerceixo com a delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, treballant per connectar la Generalitat amb el territori, escoltant les seves necessitats, coordinant serveis i projectes perquè arribin a tothom.
Què és per tu una discapacitat?
La discapacitat fa referència a la dificultat per dur a terme activitats o participar en la societat a causa d’una alteració en el cos o en les seves funcions. Tot i així, la discapacitat no depèn només de la condició individual, sinó també de les barreres socials o físiques que dificulten la participació de les persones en igualtat de condicions, ja sigui de manera temporal o permanent. Totes les persones tenim fortaleses, habilitats i maneres pròpies de fer les coses. En aquest sentit, crec que ens hauríem de centrar en les diferents capacitats que tenim les persones per a fer les coses, i que el nostre objectiu com a societat ha de ser eliminar barreres i garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom, que tothom pugui desenvolupar plenament el seu potencial.
Tens alguna persona propera diagnosticada d’alguna discapacitat?
La meva àvia, que és la meva referent. Té 89 anys i un grau de dependència i ha dedicat la seva vida a la nostra cura.
Quin són els principals reptes que detectes al territori en relació a la discapacitat des de la teva arribada com a delegada del Govern?
Hi ha molta feina a fer i al Govern ho tenim molt clar. Al Pla de Govern ens vam comprometre de manera prioritària en la inclusió social dels col·lectius vulnerables. De fet, un dels principals reptes que em fixo és continuar avançant en l’accessibilitat universal, perquè encara hi ha barreres que limiten l’autonomia i la participació plena de les persones. També és necessari millorar la coordinació entre serveis socials, sanitaris, educatius i laborals per oferir una atenció més integral i eficient. Cal reforçar recursos i reduir temps d’espera, especialment en serveis especialitzats.
Un altre repte clau és promoure la inclusió real en l’educació i l’ocupació. Igualment important és donar suport a les famílies. En definitiva, hem de continuar treballant per construir un territori més inclusiu i amb igualtat d’oportunitats per a tothom. L’any passat el Govern va aprovar el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat, que inclou 262 mesures sobre accessibilitat a l’espai públic i al transport, formació i inserció laboral, assistència personal i a l’habitatge, més acompanyament a les famílies o el desplegament d’un protocol per combatre les discriminacions.
Un dels principals reptes que em fixo és continuar avançant en l’accessibilitat universal, perquè encara hi ha barreres que limiten l’autonomia i la participació plena de les persones
Com valores l’estat de l’accessibilitat urbana a Tarragona i rodalies?
Encara té marge de millora. En els darrers anys s’han impulsat actuacions per eliminar barreres arquitectòniques i adaptar equipaments i espais públics, fet que ha suposat un avenç important. Tot i això, cal continuar treballant perquè hi hagi una accessibilitat que garanteixi l’autonomia i la participació de tothom.
Com creus que s’hauria d’aplicar al territori el pacte nacional per les persones amb discapacitat?
S’hauria d’aplicar i treballem per implementar-lo de manera pràctica i coordinada, amb plans d’acció concrets i recursos, garantint la col·laboració entre administracions, el tercer sector i, sobretot, les persones amb discapacitat i les seves famílies. Això ha suposar millores reals en accessibilitat, educació, ocupació, habitatge i suports a la vida independent, així com en sensibilització social i formació dels professionals. L’objectiu és aconseguir un impacte tangible en la qualitat de vida de tothom i complir amb les 262 mesures que mencionava en la pregunta anterior.
Quin paper han de jugar els centres especials de treball i com s’està impulsant la contractació en empresa ordinària?
La inclusió social de tota la societat i, en especial, dels col·lectius vulnerables és la nostra prioritat. Actualment, només el 35,6% d’aquestes persones tenen feina, la qual cosa posa de manifest les barreres d’accés al mercat laboral i la necessitat d’invertir en polítiques actives d’ocupació i educació inclusiva.
Els centres especials de treball tenen un paper clau en la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, ja que ofereixen oportunitats de feina adaptades a les seves capacitats i necessitats, alhora que afavoreixen la formació i l’autonomia laboral. Pel que fa a la contractació en l’empresa ordinària, s’estan impulsant mesures com incentius a les empreses, programes de suport i acompanyament personalitzat, així com campanyes de sensibilització per trencar estigmes i promoure la diversitat i la inclusió en el lloc de treball.
Què creus que pot aportar la política en la construcció d’una societat més inclusiva?
A través de la política podem liderar el canvi en la societat: establint lleis, recursos i programes que garanteixin la igualtat d’oportunitats i eliminin barreres. En això treballem a través del Pacte Nacional de les Persones amb Discapacitat. També es pot promoure la sensibilització social i fomentar la participació de tots els agents socials.
Les llistes d’espera en salut mental continuen sent un problema. Quines actuacions té previstes el Govern a Tarragona per reduir els temps d’atenció psicològica i psiquiàtrica?
La salut mental és una altra de les prioritats del Govern. Estem treballant amb l’atenció primària per reduir els temps d’espera, amb l’objectiu que les persones puguin ser ateses de manera més ràpida, i amb un model més integral i accessible. També es treballa en el marc del Pacte Nacional de Salut Mental per orientar els serveis cap a la prevenció a través d’un model integral comunitari de salut mental, treballant entre els diferents recursos per disminuir les demores en els diagnòstics.
Els centres especials de treball tenen un paper clau en la inclusió laboral de les persones amb discapacitat, ja que ofereixen oportunitats de feina adaptades a les seves capacitats i necessitats, alhora que afavoreixen la formació i l’autonomia laboral
Quines són, en el dia a dia, les funcions principals d’una delegada del Govern al Camp de Tarragona?
Sóc la representant institucional de la Generalitat de Catalunya al Camp de Tarragona. M’encarrego de coordinar i supervisar els serveis territorials dels diferents departaments, garantint que les polítiques i decisions del Govern s’apliquin correctament a les nostres comarques: l’Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès, Conca de Barberà i Priorat. També actuo com a enllaç entre el Govern, els ajuntaments i la resta d’institucions locals, promovent la cooperació institucional, detectant possibles necessitats i treballant per resoldre-les. A més, vetllo per la cohesió territorial i dirigeixo el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (Plaseqta).
Quina és la teva manera de connectar amb el territori? Quins canals utilitzes per escoltar les necessitats reals dels municipis?
Trepitjant el territori, colze a colze amb els municipis, parlant amb les persones, entitats, col·lectius. Reunint-me amb els alcaldes de les 5 comarques que representa la delegació, tenim un territori molt divers amb necessitats diferents. Tinc una relació fluida amb alcaldes i agents socials que em permet l’intercanvi constant d’informació amb ells. Aquesta relació és el que et connecta amb el territori i les seves persones. El meu objectiu i el del Govern que represento és actuar per resoldre les dificultats dels nuclis petits i les dels més grans.
Com incorpores la veu de les entitats socials i de la societat civil en les decisions de la Delegació?
Fent molta escolta activa. Incorporem la veu de les entitats socials i de la societat civil mitjançant reunions periòdiques amb el teixit associatiu. A banda d’aquestes trobades, sempre dic que tinc les portes de la delegació obertes i qualsevol persona o col·lectiu que vulgui fer una aportació, que tingui una idea que pugui traduir-se en una millora, que no dubti en transmetre-la. M’agrada comunicar-me amb tothom, perquè és la manera de garantir una presa de decisions connectada amb les nostres comarques.
Què li diries a una jove amb una discapacitat intel·lectual que es mare per primer cop i que vol ser política?
Li diria que la política necessita persones que coneguin de prop la seva realitat. Ser mare li pot donar encara més motivació i fortalesa per lluitar per un futur millor. La seva experiència vital pot convertir-se en una veu valuosa per defensar els drets de moltes altres persones que no sempre són escoltades. I sobretot, li diria que el seu punt de vista és molt important, que la política la necessita i que cregui en si mateixa.
Què els hi diries a aquelles empreses que no creuen en la inclusió?
Que estan perdent talent, oportunitats, diversitat de perspectives, capacitat d’innovació… Les empreses inclusives tenen una diversitat humana que els hi aporta valor. Per això, a la Generalitat creiem fermament en la inclusió i estem orgullosos de comptar amb múltiples talents.
Quins són els teus referents?
La meva referent és la meva àvia. Ha treballat tota la seva vida per cuidar-nos, per educar-nos… Sempre s’ha deixat la pell perquè no ens faltés res. És una font d’inspiració per l’energia que transmet: sap escoltar i entendre sense jutjar, és generosa, coherent, humil…
Quina opinió tens de les entitats del tercer sector i de la tasca que realitzen?
Penso que fan una tasca excepcional. Allà on no arriben les administracions, que malauradament no arriben a tot arreu, hi arriben les entitats. Són un engranatge essencial en la cohesió social i el benestar de les persones: estan arrelades al territori i coneixen les necessitats reals de les persones amb les quals treballen. Defensen els drets de les persones i generen oportunitats que ajuden a construir una societat més justa i igualitària. Sense elles, molts projectes no serien possibles!
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Sou un mitjà de comunicació referent, que feu una gran tasca. La comunicació és molt important i informar des d’una perspectiva inclusiva, reflectint totes les capacitats, és vital per a poder escoltar a tothom. Felicitats per la vostra iniciativa!
