La realitat de la violència contra les dones en situació de vulnerabilitat ha centrat el debat de la II Jornada ‘Violència en la dona en situació d’especial vulnerabilitat. Caminant cap a una vida sense violència, des de la diferència’, organitzada per la Fundació Hospitalàries a Barcelona. Segons dades del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya exposades durant la trobada, el nombre de dones grans víctimes de maltractament ha crescut de forma alarmant: s’ha passat dels 714 casos registrats l’any 2018 als 1.077 detectats el 2025, fet que suposa un increment del 65 %.
L’esdeveniment, que ha reunit uns 400 assistents, ha servit per posar el focus en col·lectius sovint invisibilitzats pel sistema. Conchita Peña, directora de la Línia Social de la Fundació Hospitalàries a Catalunya, ha destacat la importància de la coordinació entre els àmbits social i sanitari per abordar aquestes violències. Per la seva banda, Jordi Muñoz, president de l’Associació per a la investigació del maltractament a les persones grans EIMA, ha explicat que aquest repunt de dades respon, en part, a una major consciència i detecció, especialment entre les dones d’entre 65 i 75 anys. “Cada vegada més dones acudeixen a serveis socials, sanitaris o policials per explicar la situació que estan vivint i intentar buscar un canvi”, ha afirmat Muñoz.
La invisibilitat de les dones de més de 80 anys
Malgrat l’augment de la detecció, els experts adverteixen que la violència més severa també ha crescut. Les dades del Ministeri d’Igualtat revelen que les dones de més de 60 anys assassinades per violència de gènere han passat de representar el 9 % el 2019 al 18,8 % el 2025. El president d’EIMA ha subratllat que el context històric pesa sobre les dones de més edat, dificultant que demanin ajuda: “Moltes han crescut en un context històric i social en què tenien assumit un rol inferior al de l’home. Són dones que van viure èpoques en què no podien votar ni obrir un compte bancari, i això dificulta molt que identifiquin la violència”.
Trata d’adolescents i sensellarisme femení
La jornada també ha denunciat la situació de les adolescents migrades víctimes de tràfic i explotació, una realitat que l’estudi de la Fundació Idea considera infraidentificada. David Rodríguez, director tècnic de l’entitat, ha revelat que el centre L’Olivar va detectar 23 casos de violència masclista compatibles amb la trata en l’últim any. “Volem adaptar els menors als sistemes de protecció que tenim, però els temps dels nens són distints als temps del sistema”, ha criticat Rodríguez, tot presentant un nou model d’intervenció basat en l’escolta activa i els drets humans.
Finalment, s’ha abordat el sensellarisme femení, on l’Associació Assís ha aportat dades punyents: tres de cada quatre dones ateses han patit violència de gènere al llarg de la seva vida. Tania Agustí, educadora social de l’entitat, ha explicat que moltes dones pateixen un “sensellarisme invisible”, utilitzant estratègies com demanar roba d’home per mimetitzar-se i evitar el perill de dormir al carrer. “Hi ha dones que tenen un sostre, però no tenen una llar segura. El carrer és un espai molt masculinitzat i moltes utilitzen qualsevol estratègia per evitar acabar dormint-hi”, ha relatat Agustí, recordant que, tot i els esforços, el 62 % de les dones ateses per l’entitat ha hagut de pernoctar a la via pública en algun moment.
