L’accés a un habitatge digne continua sent una de les principals barreres per a la inclusió a Espanya. Segons les dades consolidades de l’oficina d’estadística comunitària, l’Eurostat, corresponents a l’exercici 2024, Espanya és el país de la Unió Europea que presenta un major índex de discriminació cap a les persones amb discapacitat majors de 16 anys que cerquen domicili. Les xifres, recollides per Servimedia, revelen que un 14,3% de les persones d’aquest col·lectiu a l’Estat espanyol han patit algun tipus d’exclusió en aquest àmbit, una dada que supera clarament la mitjana europea, situada en el 8,2%.
En el rànquing de la desigualtat immobiliària, Espanya lidera la llista per davant de Bèlgica (14,0%), França (13,9%) i Polònia (12,7%). Altres estats com Suècia i Eslovènia també se situen per sobre de la mitjana de la Unió Europea, mentre que països com Croàcia, Romania i Itàlia registren les taxes més baixes, totes elles per sota de l’1%. La comparativa amb la població sense discapacitat és simptomàtica, ja que en aquest darrer grup la percepció de discriminació a escala europea es redueix fins al 5,2%.
Obstacles a l’administració i l’espai públic
Més enllà de l’habitatge, la vulnerabilitat del col·lectiu es fa palesa en la seva interacció amb les institucions. Espanya se situa com el segon país de la Unió Europea on les persones amb discapacitat perceben un tracte més desfavorable en oficines administratives o en sol·licitar serveis públics, amb una taxa del 14,5%. Només Estònia supera aquesta xifra amb un 14,6%. A la resta de la Unió Europea, la mitjana de discriminació en aquests entorns és del 9,4% per a les persones amb discapacitat, xifra que dobla el 4,0% registrat entre la població que no pateix cap diversitat funcional.
L’estudi de l’Eurostat també posa el focus en altres àmbits de la vida quotidiana. Pel que fa als espais públics, un 5% de les persones amb discapacitat de la Unió Europea declaren sentir-se discriminades, enfront del 3% de les persones sense discapacitat. Una tendència similar es reprodueix a les institucions educatives, on la percepció de tracte desigual afecta el 4,1% del col·lectiu, gairebé el doble que el 2,3% registrat entre la resta de la ciutadania.
