Aquest dimecres, el Centro Cultural La Corrala de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) ha acollit una trobada on experts acadèmics han abordat els avenços i els reptes pendents en la inclusió de l’alumnat amb discapacitat psicosocial. L’acte ha servit per posar de manifest que l’atenció a la salut mental a les aules ja no es pot gestionar de manera aïllada, sinó que requereix una coordinació institucional profunda i un marc de treball comú que doti de recursos reals les oficines d’atenció a la discapacitat.
En l’obertura de la jornada han participat Ángela Barrios, directora del Centre de Psicologia Aplicada de la UAM; David Sánchez, coordinador del grup de treball de Diversitat i Discapacitat de Crue-Asuntos Estudiantiles; Isabel Martínez Lozano, directora d’Universitats i Promoció del Talent Jove de la Fundació ONCE, i Beatriz Arribas, directora de la Fundació Universia. Els ponents han coincidit en la urgència de la trobada, ja que consideren que la resposta universitària actual és encara massa fragmentada. Segons ha subratllat Ángela Barrios, “és el moment de posar-se les piles, perquè la resposta que dóna la universitat està molt dispersa”.
Un full de ruta contra l’estigma i les barreres acadèmiques
Un dels eixos centrals del debat ha estat la identificació de les traves que dificulten el progrés d’aquests estudiants. Els experts reconeixen que moltes de les complicacions s’agreugen per barreres actitudinals com els prejudicis o la falta de credibilitat, així com per barreres organitzatives i acadèmiques, citant específicament les metodologies poc flexibles i les avaluacions sense alternatives raonables. Per contrarestar-ho, s’ha proposat un enfocament basat en la prevenció i la detecció de barreres, sempre sota un estricte respecte a la confidencialitat per no “reduir la persona a un diagnòstic”.
Les dades més recents avalen la necessitat d’aquesta transformació. El VII Estudio sobre la inclusión de las personas con discapacidad en el sistema universitario español de la Fundació Universia, publicat l’any 2025, confirma que la presència de persones amb discapacitat a la universitat ha assolit el seu màxim històric amb un 1,9%. Dins d’aquest grup, la discapacitat psicosocial o de salut mental afecta 4.356 estudiants, xifra que representa el 17,3% del total d’alumnes amb discapacitat i un 0,3% del conjunt global d’universitaris.
Finalment, la jornada ha servit per alertar sobre la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu en la seva sortida al món laboral. L’estudi esmentat revela que l’estigma social s’intensifica durant la transició al mercat de treball, on molts joves perceben discriminació en els processos de selecció. Aquesta pressió social provoca que molts estudiants optin per ocultar la seva discapacitat com a estratègia de protecció, tant en la seva etapa formativa com en la seva carrera professional posterior.
