La situació de la dependència a Espanya presenta xifres crítiques en l’inici d’aquest 2026. Segons l’últim informe de l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, basat en dades del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, un total de 8.996 persones han perdut la vida esperant una resposta de l’Administració entre gener i març. D’aquestes víctimes, 4.628 encara no havien estat valorades i 4.368 havien mort amb el dret reconegut però sense arribar a percebre cap prestació.
Les dades del primer trimestre revelen que la llista d’espera global s’ha incrementat en 13.389 persones respecte al tancament de l’any anterior, assolint un total de 271.556 ciutadans pendents de tràmits. Tot i que el govern central redueix oficialment la xifra de desatenció a 152.249 casos, l’entitat denunciant adverteix que, amb el ritme de gestió actual, “es necessitarien 86 anys per aconseguir que no hi hagués llista d’espera”.
L’informe defineix el model vigent com un “Sistema low cost”, poc eficaç per cobrir les necessitats reals. Segons l’estudi, “els procediments burocràtics, les escasses quanties de les prestacions, juntament amb la baixa intensitat dels serveis i la impossibilitat de compatibilitat” són els principals obstacles, als quals s’afegeixen el finançament deficient i les marcades desigualtats territorials. En aquest sentit, l’ajuda a domicili amb prou feines supera l’hora d’atenció diària i les ajudes econòmiques familiars han baixat fins als 259,84 euros mensuals de mitjana.
Grans desigualtats entre comunitats autònomes
La realitat de la dependència varia dràsticament segons la regió. Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana concentren el 59% de les persones que es troben en l’anomenat “llimbs de la dependència”. Pel que fa a la mortalitat en llista d’espera, Catalunya lidera les estadístiques amb 2.886 defuncions, seguida d’Andalusia amb 1.567, mentre que Galícia se situa a l’altre extrem amb només 21 casos.
Quant als terminis, el temps mitjà de tramitació a Espanya és de 329 dies, una xifra que incompleix sistemàticament el màxim legal de 180 dies establert per la llei. Només sis comunitats, entre les quals destaquen Castella i Lleó (116 dies) i Aragó (129 dies), aconsegueixen resoldre els expedients dins del termini legal. En canvi, regions com Múrcia (553 dies) i Andalusia (464 dies) acumulen els retards més greus del país.
Evolució del sistema i noves sol·licituds
Malgrat que l’atenció ha arribat a 17.569 beneficiaris més que a finals de 2025, l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials critica que aquest augment es basa en serveis de baix cost com la teleassistència. L’evolució en aquest 2026 es considera “preocupant”, especialment a zones com Cantàbria, Madrid i Castella-la Manxa, on les llistes d’espera han experimentat increments percentuals molt notables en només tres mesos.
