L’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona ha posat el focus aquest dimarts en una realitat emergent: el creixement constant dels diagnòstics de Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) en persones d’edat madura. Es calcula que a Espanya hi ha unes 450.000 persones amb aquest trastorn, xifra que representa l’1% de la població total, de les quals un 35% ja es troba en l’etapa adulta. Amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, que se celebra el 2 d’abril, la doctora Cristina Sanz, especialista en psicologia clínica del centre, ha explicat que molts adults d’entre 40 i 60 anys no van ser diagnosticats en el seu moment perquè l’autisme es vinculava gairebé exclusivament a la infància o a casos amb una gran afectació.
L’increment de les identificacions en els darrers anys es deu principalment a una evolució en la interpretació clínica de l’autisme. Segons la doctora Cristina Sanz, «hi ha un avanç molt important en les eines de detecció i diagnòstic». L’experta afegeix que ara «entenem l’autisme com un espectro molt més ampli, la qual cosa permet identificar perfils més subtils, especialment en persones sense discapacitat intel·lectual o amb bon desenvolupament del llenguatge. A més, els criteris diagnòstics es van ampliar en manuals que van integrar diferents presentacions que abans es consideraven trastorns distints o no tenien cabuda en l’autisme». Aquesta nova mirada permet corregir situacions on, històricament, només es tractaven símptomes visibles com l’aïllament sense arribar a la causa real.
Pel que fa a l’origen del trastorn, l’especialista de l’Hospital Universitari Dexeus ha volgut aclarir que el TEA té una base majoritàriament genètica amb una alta heredabilitat. La doctora ha estat contundent en desmentir certs mites que encara persisteixen en la societat, afirmant que «existeixen mites en relació amb que les vacunes i alguns fàrmacs causen autisme i la ciència ens diu que aquesta causa – efecte no se sustenta». L’augment de casos no respon a nous factors ambientals, sinó a una major conscienciació de pares, professors i sanitaris que facilita derivacions més precises cap a professionals especialitzats.
Una de les situacions més complexes es dona en les dones en edat adulta, que sovint reben el diagnòstic molt més tard que els homes. Això es deu al fet que moltes han desenvolupat estratègies de camuflatge social o masking per adaptar-se al seu entorn. La doctora Cristina Sanz apunta que «els criteris diagnòstics, a més, es van basar històricament en perfils masculins i la simptomatologia en dones adultes pot estar molt compensada. Per aquest motiu, moltes dones arriben més tard al diagnòstic o fins i tot no arriben mai, i sovint reben abans etiquetes com ansietat, depressió o fins i tot trastorns de la conducta alimentària o de la personalitat». Aquest retard afecta directament la seva qualitat de vida i la seva integració social.
D’altra banda, la Confederació Autisme Espanya adverteix que les persones amb TEA tenen una major predisposició a patir problemes de salut mental, com ansietat o depressió. Segons les dades de l’entitat, el 17,8% de les persones autistes tenen diagnosticat almenys un trastorn psiquiàtric addicional. Davant d’aquesta realitat, des de centres com l’Hospital Universitari Dexeus es treballa per millorar l’adaptació laboral i funcional dels adults, ja que aquest col·lectiu sol presentar dificultats per completar estudis o mantenir relacions familiars i de parella. La detecció correcta, tot i que arribi en la maduresa, esdevé un factor clau per oferir el suport necessari i millorar el benestar de l’individu i la seva família.
