L’accessibilitat ha deixat de ser una simple intervenció tècnica sobre l’entorn físic per esdevenir un pilar fonamental dels drets humans. Sota aquesta premissa, la Comissió de l’Àmbit Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) ha celebrat una jornada tècnica que ha reunit més de 100 experts i representants del tercer sector. L’encontre ha servit per abordar els reptes que planteja el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya i la normativa internacional, posant un accent especial en la necessitat d’eliminar les barreres cognitives que impedeixen a moltes persones entendre el món que les envolta.
Durant l’obertura, Luciana Burin, responsable d’Accessibilitat Cognitiva a Dincat – Plena Inclusió Catalunya, ha recordat que la legislació actual ja no deixa marge a l’arbitrarietat. “Qui no entén no hi pot participar”, ha sentenciat Burin, tot subratllant que l’accessibilitat cognitiva és actualment una obligació legal que beneficia el conjunt de la societat a través del disseny universal. En la mateixa línia, Blanca Tejero, codirectora del Centre Espanyol d’Accessibilitat Cognitiva (CEACOG), ha estat contundent en afirmar que “entendre no hauria de ser un privilegi”, reivindicant aquesta disciplina com la prova definitiva d’un sistema més just.
Experiències d’èxit en la transformació inclusiva
El debat pràctic, moderat per la consultora Noemí Castell, ha permès visualitzar projectes disruptius que ja s’apliquen a Catalunya. Entre aquests, destaquen les iniciatives de la Xarxa AccessCat i TransMedia Catalonia de la Universitat Autònoma de Barcelona, representades per Anna Matamala, qui ha exposat mètodes per generar notícies en lectura fàcil en col·laboració amb 3Cat. Per la seva banda, Bárbara Fernández, de Som – Fundació, ha posat en valor la figura dels validadors: “La validació per part de les persones destinatàries és un pas imprescindible per garantir l’accessibilitat”, ha assegurat en referència a l’adaptació de documents jurídics complexos.
La innovació tecnològica també ha tingut un paper protagonista amb la participació de la Fundació Guttmann. La investigadora Blanca Cegarra ha detallat com la impressió 3D i la cocreació amb els pacients permeten dissenyar solucions personalitzades que milloren l’autonomia. Així mateix, Raquel Díaz, des de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), ha defensat que la diversitat és una font de competitivitat: “La diversitat és font de riquesa social i organitzacional. Genera entorns més inclusius, però també més innovadors i competitius”.
La tecnologia i el compromís institucional
Un dels moments més innovadors de la jornada ha estat la presentació de SignarIA per part de l’enginyer Josep Maria Ganyet. Aquest projecte utilitza la intel·ligència artificial per traduir la llengua de signes catalana a veu personalitzada, obrint les portes dels mitjans audiovisuals al col·lectiu de persones sordes. Aquesta eina exemplifica com la tecnologia pot ser la clau per obrir espais que, fins ara, eren hermètics per a determinats perfils.
La cloenda institucional ha anat a càrrec d’Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i Jordi Oliva, representant de la Subdirecció General d’Accessibilitat del Departament de Drets Socials i Inclusió. Bieto ha conclòs que l’accessibilitat és una “responsabilitat col·lectiva” que obliga a revisar cada procés intern de les organitzacions. L’acte, que ha comptat amb el suport de la Fundació GAES Solidària i la Fundació “la Caixa”, ha estat conduït per Carles Massot, qui ha instat les entitats a seguir aprenent per construir entorns on qualsevol persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida amb total dignitat.
