
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat aquest dimarts al Palau de la Generalitat l’Informe Social de Catalunya 2025: Diagnòstic d’un país en transformació. Aquest document, elaborat pel Departament de Drets Socials i Inclusió, pretén ser la base científica per a les polítiques públiques de la dècada vinent. Durant l’acte, el cap de l’Executiu ha subratllat que la intenció del seu gabinet és gestionar amb realisme: “La nostra manera de governar és tenir els ulls oberts i mirar la realitat tal com és per intentar transformar-la”. Segons Salvador Illa, el full de ruta es basa en la innovació i la responsabilitat per garantir una cohesió que eviti el debilitament del model de vida català.
L’anàlisi de les dades mostra una paradoxa econòmica: entre els anys 2008 i 2023, els salaris van pujar un 28,2% en termes nominals, però el cost de productes bàsics com l’alimentació (+32%) o el transport (+16%) ha provocat una pèrdua real de capacitat de compra. El factor més crític és l’habitatge, que s’ha encarit un 33% en el mateix període. El mercat del lloguer presenta xifres encara més alarmants, amb un increment del 129,4% des de l’any 2000. Actualment, el 40% de la població que viu de lloguer ha de destinar almenys el 40% del seu sou a pagar el sostre, una situació que el president ha definit com un factor d’empobriment estructural.
Pel que fa a la compra, l’accés a la propietat sembla gairebé impossible per a les noves generacions, amb un esforç d’estalvi necessari de 23 anys per a obra nova. Davant d’aquest escenari, Salvador Illa ha defensat la necessitat d’una “prosperitat compartida” i ha reclamat l’aprovació d’uns nous pressupostos i un finançament singular per corregir desequilibris. “Hem de fer que el sistema social arribi a les persones, no pas que les persones acudeixin al sistema”, ha reblat el president davant representants del sector social i del món local.
Una radiografia de les desigualtats i el repte demogràfic
L’informe no només se centra en l’economia, sinó que detecta una esquerda profunda en la igualtat d’oportunitats. L’ascensor social a Catalunya es troba bloquejat: mentre que el 75% dels joves de famílies benestants arriben a la universitat, només el 28% dels qui provenen de rendes baixes ho aconsegueixen. A més, la pobresa infantil se situa en un preocupant 36,5%, una de les taxes més elevades de la Unió Europea. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha mantingut un col·loqui amb Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social, on ha insistit que les polítiques socials s’han d’entendre com una “inversió estratègica” i no com una despesa corrent.
A banda de la precarietat, l’estudi assenyala altres amenaces com l’envelliment de la població, la baixa natalitat i la irrupció de la intel·ligència artificial, que podria afectar el 30% dels llocs de treball actuals, especialment en el sector serveis. En l’àmbit de la immigració, el president ha refermat el suport de la Generalitat a la regularització que impulsa el Govern d’Espanya, defensant un model basat en la “humanitat” i la integració amb drets i deures. L’informe conclou amb cinc prioritats clares, situant el cost de la vida, l’habitatge i la protecció de la infància com els eixos urgents de l’acció de govern.

