L’estat de la salut auditiva a escala global ha encès les alarmes de les autoritats sanitàries. Segons les dades recollides per l’Organització Mundial de la Salut, el 50% dels adolescents i joves d’entre 12 i 35 anys es troben en una situació de risc real de patir pèrdua auditiva. Aquesta tendència no només afecta les generacions més joves; la presbiacúsia, tradicionalment lligada a la vellesa, està avançant la seva aparició cap als 50 anys. Actualment, una de cada quatre persones majors de 65 anys ja conviu amb aquesta disfunció.
Més enllà dels condicionants genètics o l’ús de fàrmacs ototòxics, els experts assenyalen els factors ambientals com els principals culpables d’aquest empitjorament. L’exposició constant a entorns sorollosos i l’ús abusiu de dispositius electrònics a volums excessius estan danyant l’audició de la població de manera transversal, sense distingir franges d’edat.
Resposta social i conscienciació
Davant d’aquest escenari, l’associació ACAPPS (l’associació catalana de famílies i persones amb sordesa) ha organitzat la Setmana de l’Audició. Coincidint amb el Dia Internacional de l’Implant Coclear (25 de febrer) i el Dia Mundial de l’Audició (3 de març), l’entitat ofereix jornades de portes obertes a Gràcia, que inclouen proves de cribratge auditiu gratuïtes i tallers de prevenció.
La directora de l’entitat, Laia Sullastres, insisteix en la necessitat d’actuar de manera immediata: “La salut auditiva importa i cal canviar d’hàbits si volem prevenir una pèrdua d’audició. Perquè perdre l’audició, quan sempre has estat oient, no és fàcil. És acceptar una nova condició, portar pròtesis auditives, afecta la comunicació amb l’entorn. Per això, cal posar-hi mesures ara”. L’entitat, que durant l’any 2025 va donar servei a més de 2.000 famílies, recorda que la pèrdua auditiva sovint comporta seqüeles psicològiques.
L’impacte emocional de la sordesa
Les dades de ACAPPS revelen que el 80% de les persones ateses pateixen també aïllament, soledat, depressió o ansietat. Els grups de suport esdevenen claus per a l’acceptació de la nova realitat comunicativa, tal com explica Ariadna Cardelús, qui va perdre l’audició amb només 27 anys. Ariadna Cardelús reclama una major empatia social i un canvi d’actitud col·lectiu: “No hi sents bé i la gent encara es molesta per haver-te de repetir una cosa, et fa sentir pitjor i et fas petita. Hem de poder dir que tenim sordesa amb seguretat i sense vergonya i que aprenguin a comunicar-se: només necessitem que ens parlin mirant-nos a la cara perquè puguem llegir els llavis: no necessitem que ens cridin!”.
