Cada 4 de gener, el calendari internacional assenyala el Dia Mundial del Braille, una efemèride destinada a sensibilitzar la societat sobre la rellevància d’aquest sistema de lectura i escriptura. Aquesta data no és casual, ja que coincideix amb el naixement del seu creador, Louis Braille, l’any 1809 a França. L’inventor, que va perdre la vista durant la seva infantesa en un accident domèstic, va perfeccionar un mètode militar de Charles Barbier de la Serre fins a consolidar la matriu de sis punts que coneixem avui dia.
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va oficialitzar aquesta celebració el desembre de 2018 mitjançant la Resolució A/RES/73/161. Amb aquest gest, la institució no només reconeix el braille com un instrument essencial per a la plena realització dels drets humans, sinó que també referma el multilingüisme com un valor estructural del seu organisme. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el context actual és crític: prop de 36 milions de persones pateixen ceguesa arreu del món i 216 milions viuen amb discapacitat visual greu o moderada.
Un sistema alfabètic basat en el relleu
El braille es defineix com un alfabet tàctil que permet representar lletres, nombres, signes de puntuació i, fins i tot, notacions musicals o científiques. La seva estructura es basa en cel·les de sis punts organitzades en tres files i dues columnes, la combinació de les quals genera fins a 64 codis diferents. Per tal de precisar la lectura, s’utilitzen signes especials que indiquen si el caràcter següent és una majúscula, un número o una nota musical.
Aquest llenguatge ha transcendit els llibres i s’ha integrat en objectes quotidians per millorar l’autonomia dels usuaris. Actualment, es poden trobar indicacions en braille en llaunes de refresc, pastillers o, fins i tot, en versions adaptades del Cub de Rubik. La versatilitat del sistema és tal que ha arribat a àmbits tan diversos com el disseny de joieria, el sector tèxtil i el món dels tatuatges.
Particularitats en l’aprenentatge i la lectura
L’ús d’aquest codi presenta curiositats cognitives rellevants. Diverses investigacions apunten que els lectors experimentats sovint identifiquen les paraules abans de finalitzar-ne el recorregit tàctil, gràcies a un reconeixement morfològic previ. D’altra banda, s’ha observat que les persones que perden la visió durant l’etapa adulta solen tenir més facilitat per escriure que per llegir en braille, ja que la sensibilitat tàctica necessària per a la descodificació no està tan desenvolupada com en els nens.
Aquesta realitat subratlla la vulnerabilitat del col·lectiu, ja que les persones amb deficiència visual presenten estadísticament més probabilitats de viure en situació de pobresa o de patir barreres en l’àmbit sanitari, educatiu i laboral.
