La Diputació de Barcelona ha presentat dues eines fonamentals per afrontar la crisi de les cures a Catalunya: el treball d’investigació “Què funciona en cures de llarga durada?” i l’elaboració del “Model de Catàleg de Cures”. Aquesta iniciativa s’ha impulsat juntament amb l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (IVÀLUA), i compta amb la col·laboració de La Confederació i la Taula del Tercer Sector Social, sumant recerca i política pública per aportar evidència científica a la millora dels recursos comunitaris d’atenció.
Reptes i conclusions del treball d’investigació
L’estudi d’IVÀLUA i la Diputació de Barcelona se centra a analitzar quines són les principals polítiques i serveis de cura de llarga durada, els seus resultats o efectes sobre les persones cuidades i les cuidadores (tant remunerades com no remunerades), i la seva efectivitat. També examina com s’organitzen els sistemes de cures, els principals reptes d’implementació de serveis i si existeixen exemples de bones pràctiques per fer front a la crisi de les cures a Catalunya.
Entre les principals conclusions, es destaca la necessitat de millorar l’efectivitat del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). Es proposa una atenció integrada mitjançant un paquet multiservei que inclogui, per exemple, àpats a domicili o programes que complementin la cura a casa, com l’acompanyament a sortides o a cites mèdiques. Així mateix, el treball subratlla la importància de personalitzar l’accés al SAD amb mesures com prestacions directes, pressupostos personalitzats o suports autodirigits. Un altre aspecte crucial destacat és la formació, el desenvolupament professional continu i un entorn de treball amb suports per contribuir al benestar del personal d’atenció domiciliària i a la seva permanència.
El ‘Model de Catàleg de Cures’ per a ens locals
D’altra banda, la Diputació de Barcelona ha desenvolupat el ‘Model de Catàleg de Cures’, una eina que posa a disposició dels ajuntaments i ens locals per dotar els i les professionals d’instruments per crear i difondre els seus propis catàlegs de cura i fer que les cures siguin més accessibles per a la ciutadania.
El catàleg inclou 37 fitxes de recursos de cura, que agrupen tant serveis socials com altres recursos. Cada fitxa recull les finalitats del recurs, les persones destinatàries, les necessitats de cura que resol, la descripció, l’accés, el marc legal, els recursos necessaris, l’eix del model de municipi cuidador de la Diputació de Barcelona amb què s’alinea i alguns exemples d’implementació.
Context estratègic i social
La presentació d’aquests dos nous recursos es va dur a terme durant la jornada ‘Evidències i models per a les cures comunitàries’, celebrada a l’Espai Francesca Bonnemaison en el marc de la commemoració, el 29 d’octubre, del Dia Internacional de les Cures i Suports, proclamat el 2023 per l’Organització de les Nacions Unides per visibilitzar les cures i les persones cuidadores.
Tant la jornada com els recursos presentats s’emmarquen en el Projecte estratègic de la Diputació de Barcelona ‘Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat’. Aquest projecte té com a objectiu millorar els serveis de cures al domicili i en l’entorn comunitari, donar suport a les persones cuidadores, avançar en el reconeixement de les cures i la corresponsabilitat, promoure espais comunitaris de cures i generar coneixement i innovació social en aquest àmbit.
Dins d’aquest marc d’intervenció ja s’ofereixen altres recursos com l’acompanyament a estratègies de municipi cuidador, la innovació del SAD, la teleassistència digital, el programa Nexes d’acompanyament a la soledat no desitjada, els arranjaments d’habitatges, el Respir, els Grups de Suport Emocional i Ajuda Mútua (GSAM) o l’exposició itinerant ‘Cures en la comunitat’.
Alba Barnusell, diputada de l’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat de la Diputació de Barcelona, va intervenir en la jornada i va assenyalar que en l’àmbit de les cures “partim d’una organització social que és complexa i desigual, amb un context de forta sobrecàrrega de les famílies”. Per a Barnusell, “aquesta complexitat no ens ha d’aturar, ens ha d’empènyer a continuar treballant i trobar moments on puguem presentar els avenços que hem fet en la matèria. És per això que ens cal incidir en la recerca, en el coneixement, en la innovació, en les eines i en la capacitació professional.”
La magnitud de les cures a Catalunya
En el context d’aquesta jornada, el Ple de la Diputació de Barcelona celebrat el 30 d’octubre va aprovar una Declaració institucional en el marc del Dia Internacional de les Cures i Suport que reclamava un reforç de l’aposta cap a les cures en la comunitat.
La declaració recull dades que posen de manifest la magnitud del repte: hi ha 2.257.157 persones que tenen necessitats de cures a Catalunya, una xifra que suposa el 29% de la població. D’aquesta població, el 49% són infants, el 30% població adulta i el 18% població de 75 anys i més (Ivàlua, 2024).
A més, es destaca que gairebé el 40% de les persones cuidadores de persones en situació de dependència són dones de la ‘generació sandvitx’, que es fan càrrec tant de les cures d’infants i adolescents com de mares i pares, una situació sovint associada a la pobresa de temps i a la insostenibilitat de les cures. El sector laboral de les cures també es troba en crisi, ja que segons una enquesta mundial al personal de salut i cures de Uni Global Union, menys de la meitat de les persones treballadores enquestades afirmen que la seva carrera professional és sostenible fins a l’edat de jubilació.
