La Fundació ONCE del Gos Guia (FOPG) ha organitzat aquest matí a Reus una exhibició per donar a conèixer a la ciutadania el treball que es realitza amb aquests animals, imprescindibles per a l’autonomia i la seguretat de les persones cegues. L’activitat, celebrada sota el lema “Molt més que un gos”, ha reunit prop de 1.000 assistents, entre alumnat de centres educatius de la ciutat i públic en general.
Durant la jornada, els instructors de mobilitat Manuel de la Dehesa i Elena Molina, acompanyats dels seus gossos Mikado i Yudi, han mostrat diversos exercicis d’obediència i concentració. En un circuit, s’ha explicat el procés d’ensinistrament que permet als animals superar obstacles, pujar i baixar escales, creuar passos de vianants, localitzar portes o mantenir-se tranquils en espais públics com cafeteries o transports.
També hi han participat els usuaris de gos guia Eliseo Figuera, de Vila-seca (Reus), i Laia Plana, de Caldes de Montbui (Granollers), que han compartit les seves experiències quotidianes amb HUDSON-I i UDAN, respectivament. “Conviure amb el meu gos guia m’ha permès guanyar autonomia i seguretat en tots els àmbits de la meva vida”, ha explicat un dels participants.
Els regidors Anabel Martínez, de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, i Enrique Martín, de Salut i Esports, han experimentat en primera persona com és desplaçar-se sense veure, utilitzant un antifaç i amb el suport d’un gos guia de l’ONCE. Els han acompanyat Enric Botí, delegat de l’ONCE a Catalunya; David Bernardo, president del Consell Territorial; Fran Sánchez, director de l’ONCE a Reus, i Carmen Millán, directora d’Autonomia Personal, Tecnologia i Accessibilitat de l’ONCE.
Els assistents han conegut les diferents etapes que travessa un gos fins a convertir-se en guia: criança, socialització, ensinistrament, vida activa i retirada. A més, s’han repassat diverses recomanacions sobre com actuar davant d’aquests animals.
En primer lloc, s’ha insistit que “no se’ls ha d’oferir menjar” per evitar problemes digestius o interferències en la seva tasca. També s’ha destacat la importància de “no distreure el gos mentre treballa” i de mantenir controlats els gossos de companyia quan hi ha un gos guia a prop.
Un altre consell clau és respectar els moments de servei: “Quan porten l’arnès, estan treballant. El joc i les salutacions han de quedar per després”. Igualment, s’ha recordat que, en cas de voler ajudar una persona cega, “no s’ha d’estirar mai la corretja ni l’arnès; cal parlar directament amb la persona, preferiblement pel costat dret, el contrari del gos”.
A més, la FOPG ha remarcat que les persones usuàries de gos guia tenen reconegut per llei el dret d’accés universal a tots els espais públics i establiments, un aspecte que encara genera desconeixement social.
En els seus 35 anys d’història, la Fundació ONCE del Gos Guia ha lliurat més de 3.700 gossos, dels quals prop de 1.000 continuen actius arreu de l’Estat. A Catalunya, n’hi ha 144, 11 dels quals a la província de Tarragona, i anualment se’n lliuren uns 140.
La iniciativa forma part del compromís de l’ONCE amb la inclusió de les persones cegues a la societat, fomentant la seva ocupació, relacions socials, activitat cultural i autonomia personal.
Amb aquesta finalitat, l’organització va crear la Fundació ONCE del Gos Guia, inspirant-se en el model europeu i nord-americà de les escoles de gossos pigall. Les seves instal·lacions, situades a Boadilla del Monte (Madrid), concentren tots els serveis necessaris: criança i allotjament de cadells, ensinistrament, clínica veterinària, residència per a gossos retirats i centre de formació per a usuaris.
Les races més habituals són el labrador retriever, la seva cruïlla amb golden retriever, el caniche gegant —com a opció hipoal·lergènica— i el pastor alemany. El servei és completament gratuït per als usuaris, i el procés de formació dura entre 18 i 20 mesos, amb la participació de famílies educadores, entrenadors i instructors canins que col·laboren de manera desinteressada.
