La principal conclusió de la Jornada celebrada aquest dijous al Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD), a Sant Boi, és que la presa de decisions compartides esdevé una eina essencial per assolir l’empoderament del pacient i incrementar l’eficiència del sistema sanitari.
El Dr. Sebastià Santaeugènia, gerent del PSSJD, va ser l’encarregat d’obrir el debat, afirmant que l’aplicació de la presa de decisions compartides és “revolucionari”. Citant el Dr. Víctor Montori, va explicar que aquesta pràctica “no és només una tècnica clínica, és un acte de resistència contra la deshumanització de la medicina”.
L’estudi IMA-cRCT i les dades de partida
Durant l’acte es va presentar l’estudi IMA-cRCT, que analitza el procés d’implementació i l’impacte de la presa de decisions compartides, centrat en la diabetis i la patologia cardiovascular en l’atenció primària. Aquesta investigació, liderada per la Dra. Maria Rubio-Valera, del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu, amb la col·laboració de l’ICS, és el punt de partida per estendre aquesta pràctica a tot el territori.
La investigació parteix d’unes dades que alerten de la necessitat d’un canvi de paradigma i de la implicació del pacient: fins a un 13% de les persones amb aquestes patologies no inicien el tractament, i de les que el comencen, fins a un 60% l’abandona de manera prematura. Aquestes dades tenen conseqüències negatives com l’elevat cost sanitari, la manca de control sobre la malaltia i la pèrdua de productivitat.
Resultats i procés de la presa de decisions compartides
L’IMA-cRCT s’adreça a persones adultes que necessiten un nou tractament i utilitza eines de suport i formació professional per ajudar en la decisió. Tot i que l’aplicació de l’estudi no impacta en l’adherència al tractament, sí que demostra que redueix la pressió arterial i és molt eficient en pacients amb diabetis i patologia cardiovascular. A nivell qualitatiu, l’experiència de la intervenció és viscuda positivament pels pacients, els quals se senten més ben informats i implicats en les decisions de salut. Els professionals participants, per la seva banda, confirmen que aquesta pràctica millora la relació amb els pacients.
La Dra. Maria Rubio-Valera va assegurar que la presa de decisions compartides “pot ajudar a la persona que rep la prescripció a afrontar millor el diagnòstic”. Aquest procés es defineix com una col·laboració entre professionals i pacients per triar la millor opció davant la malaltia. El procediment consta de diversos passos: primer, identificar la decisió a prendre; segon, oferir al pacient tota la informació i alternatives de tractament possibles; tercer, deliberar sobre els pros i contres de les opcions; i quart, prendre una decisió, implementar-la i revisar-ne periòdicament el resultat per valorar alternatives si fos necessari.
Testimonis i reptes a superar
El Txema Navarro, un pacient expert, va compartir la seva experiència, destacant la millora que ha suposat per a la seva patologia poder triar el tractament. Tot i respectar l’opció dels pacients que prefereixen no estar informats, ell subratlla la necessitat de disposar d’espais per rebre informació fidedigna per a aquells que sí que ho desitgen.
Tot i l’opinió generalitzada sobre la falta de temps en consulta, la Sara-Anna Davies, metgessa especialista en Medicina Familiar i Comunitària de l’Institut Català de la Salut (ICS), indica que estudis com l’IMA-cRCT demostren el contrari. La seva proposta és no concentrar la decisió en una única visita, sinó resoldre dubtes i prendre decisions en consultes successives. A més, considera fonamental invertir temps en la formació tant de professionals com de pacients sobre què és la presa de decisions compartides.
El Dr. Miguel Ángel Robles, infermer clínic i Coordinador d’Infermeria del Centre d’Esclerosi Múltiple de Catalunya (CEMCAT) de l’hospital Vall Hebron Barcelona, va fer èmfasi en la importància de conèixer la població diana. Al seu servei, atén una “població alfabetitzada, jove, altament tecnològica que es fa pregunta com, quan parlem d’efectivitat, de què estem parlant”. Per això, proposa millorar les eines digitals de suport a aquesta pràctica.
La Montse Moharra, coordinadora de Decisions Compartides i secretària d’Atenció Sanitària i Participació del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va confirmar que el govern està impulsant diverses accions per “trencar la resistència del pacient i empoderar-lo”. No obstant això, va afegir que cal “madurar primer el que estem aplicant ara” abans d’abordar la complexitat de la presa de decisions compartides en la població geriàtrica i pediàtrica. Un altre repte, segons el Dr. Robles, és la implementació en persones grans que envelleixen soles, un col·lectiu cada vegada més nombrós.
La clausura de la jornada va recollir un repte compartit: “hem de trencar amb un paternalisme que durant molts anys ha estat dins el sistema”, en paraules de la Marga Garcia Canela, responsable de l’Àrea d’Atenció a la Ciutadania de l’ICS.
