En el marc de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental que se celebra el 10 d’octubre, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha presentat la nova Xarxa Intermunicipal de Salut Mental. Aquest nou instrument s’incorpora a l’estructura organitzativa que es va començar a desplegar fa un any amb el Pla estratègic de Salut Mental de la corporació. La xarxa, presentada al Paranimf de l’Escola Industrial, es complementarà amb una plataforma de serveis que es posarà en marxa de manera gradual a partir del 2026. La presidenta Moret ha destacat que «amb aquesta iniciativa, reivindiquem el paper dels municipis com a agents clau en el benestar de les persones«. També ha afegit que «ningú no coneix millor que els ajuntaments i els equips municipals els problemes, les necessitats i les reivindicacions legítimes dels seus veïns i veïnes. Per això, són ells qui coneixen més bé les lògiques i les línies per donar resposta als grans reptes que presenta la salut mental«.
El propòsit de la Xarxa Intermunicipal és doble: d’una banda, fomentar la interrelació i l’intercanvi d’informació entre els 311 municipis barcelonins i, de l’altra, coordinar la planificació i l’execució de les actuacions en salut mental. Gemma Tarafa, diputada de Salut Pública, ha manifestat la necessitat d’actuar a tot el territori: «hem de sembrar tots el municipis de la demarcació d’antenes: saber què passar per poder acompanyar a tots els municipis perquè puguin desplegar polítiques efectives per abordar la salut mental«. A més, ha subratllat la importància de la cooperació, afirmant que «estem creant un fil invisible que ens unix i que ens pot ajudar a avançar en l’àmbit de la salut mental«.
El Pla estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona parteix de la premissa que els problemes de salut mental tenen causes complexes i s’han d’abordar des d’una perspectiva àmplia. Per això, el pla s’estructura en 4 línies estratègiques, 13 objectius específics i 61 accions per impactar en tots els factors de la vida quotidiana, essent els ajuntaments, com a administració més propera, un element fonamental. La diputada Tarafa ha fet un balanç molt positiu del primer any del pla, que ha mobilitzat vuit de les 13 àrees de la Diputació de Barcelona, integrades en una Comissió Transversal. La darrera incorporació ha estat l’Àrea de Serveis Generals i Transició Digital, que actualment treballa en un pla intern de salut mental per a la corporació.
La perspectiva del pla és integral i transversal. Tarafa ha assenyalat que «les polítiques d’habitatge o les laborals incideixen també en la salut mental«, i ha posat com a exemple que «una persona aturada durant d’anys té el triple de possibilitats de patir depressió«, remarcant la necessitat d’aquesta transversalitat. Al llarg de l’any 2025, el pla ha implementat el 74% de les 61 accions, un augment del 22% respecte a l’any anterior. Entre les iniciatives dutes a terme, destaquen el Cicle de passejades per fomentar la socialització de la gent gran, amb més de 4.000 participants de 87 municipis, el programa pilot ‘Veus amigues’ de lectura telefònica per voluntaris del Servei de Biblioteques, i la sol·licitud de 44 tallers de primers auxilis en salut mental en 31 municipis. A més, 1.842 persones amb trastorn mental han trobat feina mitjançant els 19 punts de la Xarxa d’Oficines Tècniques Laborals de la Diputació de Barcelona, amb una taxa d’inserció del 31%.
El disseny de les polítiques futures als 311 municipis de la demarcació es basa en l’experiència de proves pilot en marxa a Igualada, Manresa, Mataró, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Terrassa, Vilafranca del Penedès i l’agrupació de cinc municipis de la C-17 (l’Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany, Franqueses del Vallès, La Garriga i Tagamanent). En aquests municipis es treballa en la creació de Xarxes Locals de Salut Mental i Benestar Emocional, concebudes com a espais per a la detecció de necessitats i l’execució de polítiques sota l’empara del pla estratègic.
La comissionada del Pla Estratègic de Salut Mental, Pilar Solanes, ha facilitat detalls sobre la nova plataforma de serveis que la Diputació començarà a oferir als ajuntaments a partir del primer trimestre de 2026. Solanes ha explicat que «serà una eina cocreada, perquè serà dissenyada amb la participació dels municipis, especialment els pilot que ja estan treballant en el pla, i de diferents especialistes«. A més, serà «una eina experta, perquè els continguts seran treballats per professionals i tindrem la garantia que al darrere hi ha coneixement expert«. Ha subratllat també la seva flexibilitat: «serà una eina personalitzada, perquè oferirà solucions adaptades a cada necessitat i a cada perfil«. Finalment, la seva implementació serà gradual: «serà una eina per fases, perquè anirà desplegant funcionalitats gradualment, seguint prioritats«.
L’impuls d’aquest pla respon a la rellevància global dels problemes de salut mental. Segons l’Organització Mundial de la Salut, es preveu que l’any 2030 siguin la principal causa de discapacitat al món i s’estima que una de cada quatre persones experimentarà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. A la demarcació de Barcelona, l’últim Informe d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona indica que el suïcidi és la principal causa de mort entre les persones de 15 a 44 anys, superant els accidents de trànsit. La població jove es considera particularment vulnerable: s’estima que un de cada set adolescents de 10 a 19 anys (el 14,3%) té algun trastorn mental. Segons l’enquesta Salut Up 😉, realitzada a l’alumnat de 4t d’ESO de la demarcació, el 8,8% de les noies i el 3,8% dels nois manifesten tenir pensaments suïcides amb freqüència o diàriament.
