Amb motiu de la celebració del pròxim Dia Mundial de la Salut Mental 2025, el 10 d’octubre, la Confederación Salud Mental España ha presentat la campanya #EmergenciasySaludMental. Sota el lema escollit per votació popular, «Compartimos vulnerabilidad, defendamos nuestra salud mental», l’entitat vol posar en relleu els greus efectes psicològics que les emergències, tant a nivell col·lectiu com individual, generen en la salut mental de les persones. Aquesta iniciativa compta amb el suport de la Fundación ONCE i del Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030.
La campanya es materialitza en 3 vídeos i 9 infografies que busquen visibilitzar com les catàstrofes poden afectar el benestar emocional de qualsevol persona. Els vídeos recullen els valuosos testimonis de membres de l’Asociación Salud Mental Lorca (ASOFEM) i l’Asociación Salud Mental La Palma, que van viure de primera mà emergències com el terratrèmol de Lorca i l’erupció del volcà de La Palma, respectivament. Els audiovisuals es divideixen en tres parts temàtiques: ‘El día en que todo cambió’, ‘Los primeros pasos tras la emergencia’ i ‘La ciudad y la mente: una reconstrucción’.
Rosana Salas, directora de Salud Mental Lorca (ASOFEM), inicia un dels vídeos narrant el sisme que va patir la població murciana amb la frase: «La salud mental de todos los lorquinos, el día que aconteció el terremoto de Lorca tembló al igual que el suelo». Paqui López, sòcia d’ASOFEM, va ser afectada directament i descriu que ho va viure «muy mal», ja que no va poder contactar amb alguns familiars fins a l’endemà. Pel que fa a l’erupció volcànica, Ángeles de León Quintero, presidenta de Salud Mental La Palma, relata que «el tiempo transcurría muy lentamente» a causa de la gran incertesa de no saber on refugiar-se, una situació que, com afirma María de la Paz Magdalena Pérez, responsable de Salud Mental La Palma, «indudablemente, ha afectado a la calidad de vida y a la salud mental de las personas afectadas».
Després de l’emergència patida a La Palma, María de la Paz explica en els vídeos que la prioritat de la seva associació va ser proveir als damnificats d’estris per a les necessitats bàsiques. Per la seva banda, la presidenta de l’associació, Ángeles de León, insisteix en la rellevància d’oferir suport psicològic: «un lugar donde sentirte bien, para desahogarse y poder hablar de esos días es primordial». Després del sisme de Lorca, la directora Salas relata que la prioritat de Salud Mental Lorca va ser localitzar tots els seus socis. Tot i els danys a la seu, van traslladar les activitats a l’exterior per crear un «clima de seguridad». Rosana assegura que van ser presents per a tothom i «no las dejaron solas». Paqui López, la sòcia afectada, destaca que aquest acompanyament va ser essencial: «Necesitábamos cariño y tranquilidad para no ponernos más nerviosos».
La reconstrucció post-emergència és un procés doble, segons Rosana Salas: «Tras pasar varios meses, al ser conscientes de que todo lo sucedido había sido cierto, que no era un sueño, llegó el momento de la reconstrucción, tanto de la ciudad como de la propia mente». Per a la directora d’ASOFEM, és vital estar preparats per a futures situacions. María de la Paz, de Salud Mental La Palma, subratlla que «la información debe ser la base para que la población se sienta segura», ja que ajuda a mitigar la frustració i les expectatives. Aquesta qüestió és especialment rellevant ara per als qui encara no han rebut les ajudes promeses. Finalment, Rosana Salas afegeix que «la herida sigue ahí, y aunque pase el tiempo, hay secuelas que no terminan de sanar».
A través de les infografies, Salud Mental España aborda altres situacions de catàstrofe, com les emergències mediambientals i climàtiques, els conflictes bèl·lics, les crisis econòmiques, i les emergències sanitàries, tecnològiques o industrials. Les infografies proporcionen dades sobre les característiques i l’impacte d’aquestes emergències en la salut mental, juntament amb reivindicacions clau. Per exemple, davant de situacions bèl·liques com el genocidi a Gaza, la violència i el desarrelament afecten greument el benestar emocional, per la qual cosa l’entitat exigeix el cessament de la violència, la protecció de civils i l’accés a l’ajuda humanitària. A més, es recorden emergències recents a l’Estat, com la crisi sanitària de la COVID-19, o les climàtiques com la DANA (que va fer un any el 29 d’octubre, amb 237 morts, 229 a la Comunitat Valenciana) i els incendis a Extremadura, Castilla y León o Galicia, que han deixat una profunda petjada. En el cas de la DANA, Salud Mental España, amb la Fundación Vicente Ferrer, està treballant en la recuperació emocional i social de les persones afectades, amb espais com la ‘Comunidad de aprendizaje’ per enfortir la resiliència.
La campanya recull nombroses reivindicacions. Entre elles, es demanen més recursos públics i plans coordinats per prevenir les emergències amb perspectiva de gènere i inclusiva cap a les persones amb discapacitat; una atenció que humanitzi les intervencions i inclogui persones amb discapacitat psicosocial en els comitès de crisi; i respostes per a la reconstrucció que restaurin els suports comunitaris i familiars alhora que s’aborden les causes estructurals, com la desigualtat, la crisi climàtica o els conflictes armats.
Nel González Zapico, president de Salud Mental España, insisteix que «todo este trabajo debe ir acompañado de financiación y políticas públicas estables, situando la salud mental en el centro de la prevención, la intervención y la reconstrucción ante cualquier emergencia”. La campanya #EmergenciasySaludMental forma part de les diverses accions promogudes per la Confederació per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental. El 10 d’octubre se celebrarà un acte commemoratiu presidit per Su Majestad la Reina, on es llegirà el Manifest elaborat pel Comité Pro Salud Mental En Primera Persona i la Red Estatal de Mujeres de la Confederació. L’esdeveniment també comptarà amb la participació de la Ministra de Sanidad, Mónica García, un conversatori i l’actuació musical de La Maria.
