La Diputació de Barcelona presenta aquest dijous la Xarxa Intermunicipal de Salut Mental, l’última peça en l’estructura organitzativa del Pla Estratègic de Salut Mental 2024-2027. Aquesta Xarxa s’obre a la participació d’electes i professionals de l’àmbit local dels 311 municipis de la demarcació i funcionarà com un espai d’interrelació i coordinació per a la planificació i execució d’actuacions. Amb l’objectiu de facilitar-ne el funcionament, la corporació té previst engegar una plataforma de serveis a partir del primer trimestre de 2026, que oferirà formació i recursos que es desplegaran de forma progressiva. El Pla Estratègic, que compleix un any d’aplicació, ja ha impulsat el 74% de les 61 accions que preveu.
La presentació de la Xarxa, que es va dur a terme a la Sala del Paranimf de la Diputació de Barcelona, va servir com a preludi de la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental, el 10 d’octubre, i va ser inaugurada per la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret. Les dades sobre la salut mental subratllen la necessitat d’aquestes iniciatives. L’Organització Mundial de la Salut estima que “els problemes de salut mental seran la principal causa de discapacitat al món al 2030 i una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida”. De la mateixa manera, l’últim informe d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona posa de manifest que “el suïcidi és la primera causa de mort en persones de 15 a 44 anys, per davant dels accidents de trànsit”. Aquesta vulnerabilitat afecta especialment la població jove: es calcula que un de cada set adolescents (el 14,3%) d’entre 10 i 19 anys pateix algun trastorn mental. Segons l’enquesta Salut Up 😉, que analitza els hàbits de salut de l’alumnat de 4t d’ESO de la demarcació de Barcelona, “el 8,8% de les noies i el 3,8% dels nois han tingut freqüentment o cada dia pensaments suïcides”.
Ateses les causes multifactorials dels problemes de salut mental, que requereixen d’una abordatge des de múltiples perspectives, el Pla estratègic de Salut Mental de la Diputació de Barcelona s’estructura en 4 línies estratègiques, 13 objectius específics i 61 accions per incidir en tots els aspectes de la vida de les persones. En aquest sentit, els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, hi juguen un paper fonamental. El Pla va néixer amb la col·laboració de set àrees de la corporació, que formaven part d’una Comissió Transversal i treballaven en xarxa amb els ens locals, i després d’un any s’hi ha afegit l’Àrea de Serveis Generals i Transició Digital.
Durant la sessió, la diputada de Salut Pública, Gemma Tarafa Orpinell, va detallar algunes de les accions noves i va exposar les línies d’avenç futures. Durant el 2025, el Pla ha assolit la implementació del 74% de les 61 accions previstes, el que suposa un augment del 22% respecte a l’any anterior. Entre les iniciatives impulsades, hi destaquen el Cicle de passejades per fomentar la socialització de la gent gran, que ha comptat amb la participació de més de 4.000 persones de 87 municipis; el programa pilot de lectura telefònica anomenat ‘Veus amigues’, promogut pel Servei de Biblioteques a través del voluntariat; i els tallers de primers auxilis en salut mental, dels quals se n’han sol·licitat 44 en 31 municipis. A més, 1.842 persones amb un diagnòstic de trastorn mental han trobat feina mitjançant algun dels 19 punts de la Xarxa d’Oficines Tècniques Laborals de la Diputació de Barcelona, amb una taxa d’inserció del 31%.
En sintonia amb els objectius del Pla, la Xarxa Intermunicipal de Salut Mental sorgeix per sumar sinergies i encarar el problema de manera global. Es basarà en l’experiència adquirida amb les proves pilot que s’estan duent a terme a Igualada, Manresa, Mataró, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Terrassa, Vilafranca del Penedès i l’agrupació de cinc municipis de la C-17 (Ametlla del Vallès, Figaró-Montmany, Franqueses del Vallès, La Garriga i el Tagamanent). Aquestes poblacions ja treballen en la creació de Xarxes Locals de Salut Mental i Benestar Emocional, espais que permeten la detecció de necessitats, així com la planificació i execució de polítiques de salut mental sota el marc global del Pla.
