En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, l’Observatori de la Vulnerabilitat i l’Ocupació de la Fundació Adecco presenta la segona edició de l’informe Discapacitat, Salut Mental i Ocupació, amb el suport de 31 empreses compromeses. Aquest estudi, basat en una enquesta a 290 persones amb certificat de discapacitat psicosocial (diagnòstic com depressió crònica, esquizofrènia o trastorn bipolar) i entrevistes a especialistes multidisciplinaris de la Fundació Adecco, analitza les barreres que troben aquestes persones al llarg de tot l’itinerari laboral. La premissa de l’informe és que el treball, quan es dona en condicions ambientals, psicològiques i socioeconòmiques favorables, és un factor protector de la salut mental amb un efecte terapèutic i estabilitzador.
L’ocupació com a pilar de benestar
Una majoria aclaparadora, el 88% de les persones amb discapacitat per motius de salut mental, percep que tenir feina contribueix a la seva qualitat de vida i benestar. Els principals beneficis que destaquen són: aportar rutina (72,2%), estabilitat econòmica (70%), un sentiment d’utilitat (59,7%), augmentar l’autoestima (51,1%) i enfortir les relacions socials (35,4%). Aquesta premissa queda clarament demostrada en les respostes dels enquestats.
Ansietat i barreres en la recerca de feina
Malgrat els beneficis que comporta la feina, el procés per trobar-la és viscut amb una càrrega emocional significativa. El 82,3% de les persones amb discapacitat de tipus mental reconeix haver experimentat dificultats emocionals durant la recerca, sent les més habituals l’ansietat o el bloqueig emocional (75,9%) i la por al rebuig o a la discriminació (61,6%), seguides per la dificultat de concentració o expressió (52%). Només un 17,7% afirma no haver tingut cap obstacle, fet que demostra la necessitat d’acompanyar millor aquests itineraris.
Des del primer moment, el diagnòstic condiciona l’itinerari, ja que el 47,1% dels enquestats percep expressions excloents en les ofertes de feina. Fórmules com “capacitat per treballar sota pressió”, “tolerància a l’estrès”, “busquem persones resilients, capaces d’adaptar-se a ritmes de treball elevats” o “disponibilitat total” desincentiven candidatures qualificades, que acaben autoexcloent-se per por de no complir les expectatives. Jordi Navarro, consultor d’Inclusió especialista en Salut Mental de la Fundació Adecco, destaca: “Quan una oferta presenta la ‘tolerància a l’estrès’ o el ‘treball sota alta pressió’ com a trets identitaris de la posició, moltes persones amb discapacitat per motius de salut mental perceben que no són benvingudes. Convé recordar que la tolerància a l’estrès no és realment una competència, sinó un risc psicosocial, i enunciar-la com a requisit pot reforçar l’autoestigma i portar a l’autoexclusió abans fins i tot de postular”.
Una altra barrera són les entrevistes. El 58,4% de les persones enquestades afirma haver experimentat en algun moment preguntes estigmatitzants o poc pertinents en entrevistes de feina, com ara: “Com afecta la medicació a la teva concentració? Quant baixes has tingut com a conseqüència de la teva discapacitat?”. Aquestes qüestions, que no tenen relació amb la capacitat per al lloc i són contràries a la llei de protecció de dades, generen una forta sensació de desconfiança. Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco, recorda que: “La Llei General de Discapacitat estableix amb claredat l’obligació d’oferir ajustos raonables -ja sigui a les proves, als temps o al format de l’entrevista- a les persones amb discapacitat durant els processos de selecció. No fer-ho suposa una forma de discriminació, encara que sovint es presenti de manera velada més que com un rebuig explícit”. De fet, el 44,4% requereix algun tipus d’ajust a les entrevistes (més temps, acompanyament o formats accessibles), però només un 7% aconsegueix que la seva petició sigui acceptada.
Barreres en el lloc de treball i por a l’acomiadament
Una vegada al lloc de treball, la manca d’una acollida adequada i un acompanyament efectiu impacta en la seguretat psicològica. El 58,6% dels treballadors amb discapacitat psicosocial manifesta insatisfacció amb el seguiment posterior a la incorporació, amb un 41,3% que no rep cap acompanyament. En conseqüència, el 66% d’aquestes persones tem perdre la feina (45,1% intensament i 20,9% parcialment).
Els obstacles més freqüents que dificulten la consolidació en el lloc de treball són la falta de claredat en funcions, acompanyament o rol (55%), seguida per la gestió inadequada de la càrrega de treball (27,8%). A més, un 38,5% demana ajustos en els temps de treball (ritme d’aprenentatge progressiu, flexibilitat) i un 32,5% en les funcions (adaptació de tasques o objectius clars). No obstant això, només un 30% afirma haver-se beneficiat d’aquests ajustos.
La doble barrera de l’estigma i l’autoestigma
A Espanya, hi ha 315.200 persones amb certificat de discapacitat per diagnòstic de salut mental en edat laboral (16,2% del total de persones amb discapacitat). D’aquestes, només un 27,3% és activa (té feina o la busca), la taxa de participació laboral més baixa de tots els tipus de discapacitat. La taxa d’ocupació amb prou feines arriba al 19%, el que significa que el 81% d’aquest col·lectiu en edat de treballar no té feina, consolidant-se com el grup amb menor inclusió laboral.
Aquesta baixa participació s’explica en gran manera per la persistència de l’estigma social, que genera prejudicis sobre la capacitat d’aquestes persones i que es pot internalitzar en forma d’autoestigma. Cristina Leirós, coordinadora del programa de Salut Mental a la Fundació Adecco, assenyala: “Amb freqüència, les discapacitats de tipus mental s’associen de forma molt reduccionista amb inestabilitat emocional, manca de capacitat per assumir responsabilitats o fins i tot imprevisibilitat en l’acompliment. Aquests estereotips simplifiquen i distorsionen la realitat, ja que ignoren tant la diversitat de diagnòstics com la possibilitat de comptar amb tractaments, suports i entorns laborals adaptats que permetin a les persones desenvolupar el seu talent amb plenes garanties”.
Begoña Bravo, directora d’Inclusió de la Fundació Adecco, conclou: “Quan el procés de recerca de feina es desenvolupa en un entorn adequat, amb una acollida respectuosa, acompanyament i un tracte inclusiu, les persones amb discapacitat per motius de salut mental tenen l’oportunitat de desplegar el seu potencial i enfortir la seva autoestima. L’ocupació constitueix, en aquest sentit, un recurs de gran valor per millorar la salut mental i afavorir la inclusió social i laboral. No obstant això, l’aparició de barreres, tant en la recerca com durant l’acompliment (acollida insuficient, gestió inadequada de la càrrega de treball o entorns poc empàtics) pot convertir l’experiència en un factor de risc. Per això, resulta imprescindible adequar els processos de selecció i impulsar cultures laborals més humanes i accessibles que garanteixin la igualtat d’oportunitats i protegeixin, en lloc de deteriorar, el benestar psicològic de les persones candidates i treballadores amb diagnòstic de salut mental”.
