El Tribunal Superior de Justícia de Canàries ha rebaixat la quantitat que ha de percebre una treballadora social de l’Ajuntament d’Arona en concepte de plus de perillositat.Si bé el Jutjat Social 1 de Santa Cruz de Tenerife havia condemnat el consistori a pagar 3.920 euros, l’alt tribunal ha fixat la xifra en 1.960 euros per al període comprès entre febrer de 2021 i agost de 2022
La treballadora és interina al patronat municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Arona. La seva tasca consisteix a atendre dues vegades per setmana en un centre cívic i la resta de la jornada fer visites per elaborar el cens de persones sense llar, amb discapacitat psíquica, alcohòliques i drogodependents, que viuen en llocs aïllats, barraques i edificis abandonats. El local on treballa no disposa de sistemes de seguretat, com ara un botó de pànic, ni seguretat privada o policial. L’únic control és el d’un porter que només s’encarrega de l’entrada d’usuaris. De fet, en diverses ocasions s’ha hagut de requerir la presència de la Policia Local a causa de la conducta violenta d’algunes persones, i en altres, s’ha sol·licitat que agents de la Policia Local l’acompanyin en les seves visites per garantir-ne la seguretat.
La Sala ha recordat que el conveni col·lectiu del personal laboral de l’Ajuntament d’Arona estableix que el dret a percebre complements de perillositat o penositat es genera en funció de les característiques del lloc de treball o de la manera en què es du a terme l’activitat. Aquests complements estan «objectiva i indissolublement units al lloc de treball» i només es perceben durant el temps que s’hi està, afegeix el tribunal.
No obstant això, en relació al plus de penositat, els jutges no consideren que la treballadora hagi de fer un esforç físic constant per complir amb les seves tasques, ni que hi hagi circumstàncies excepcionals que siguin «indubtablement dificultoses o afectives (sorolls o brutícia) o que requereixin actuar en ambients insalubres». Per aquest motiu, la treballadora no té dret a aquest complement. La sentència encara no és ferma i es pot recórrer davant la Sala Quarta del Tribunal Suprem.
“A la vista de les dades analitzades, la Sala ha de concloure que les tasques que com a treballadora social municipal du a terme l’actora (…) compleixen àmpliament els requisits exigits per percebre el plus de perillositat en la mesura que hi ha un risc manifest (ja sigui alt, moderat o tolerable) de ser objecte d’agressions verbals i físiques quan du a terme les seves comeses tant al centre municipal com durant les visites externes i a domicilis que ha de fer, com estableix l’avaluació del lloc de treball i l’informe de prevenció de riscos laborals.”
