Coincidint amb el Dia Internacional de la Joventut, que se celebra el proper 12 d’agost, la Fundació Adecco, amb el suport de Wärtsilä, ha publicat la desena edició de l’Informe Joves amb discapacitat, motor de futur. Aquest estudi, que es basa en una enquesta a 97 joves amb discapacitat d’entre 18 i 30 anys (el 80% dels quals busca feina i el 20% ja treballa), se centra en els obstacles addicionals que han d’afrontar per formar-se i trobar una feina.
El document assenyala que un total de 9.560 joves amb discapacitat d’entre 16 i 24 anys estan inscrits com a demandants d’ocupació, fet que representa un 7% del total, segons dades del Ministeri de Treball del 2025. La seva taxa d’atur s’eleva al 45,2%, més del doble que la mitjana general de persones amb discapacitat (19,2%) i molt superior al 26,5% dels seus coetanis sense discapacitat.
Segons Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco: “Els joves amb discapacitat parteixen d’un doble desavantatge: d’una banda, la inexperiència pròpia de la seva etapa vital i, de l’altra, les barreres socials i empresarials que encara persisteixen al voltant de la discapacitat. Això en dificulta l’entrada al mercat laboral i n’allarga el procés de cerca de feina. Si no en facilitem l’accés primerenc al mercat laboral, molts joves amb discapacitat es veuen abocats a trajectòries professionals inestables o, directament, a l’atur i a l’exclusió social. La solució passa per enderrocar estigmes, promoure polítiques actives d’ocupació des d’edats primerenques, així com reforçar els suports educatius i laborals que els permetin desenvolupar tot el seu potencial”.
El 85% dels joves enquestats tenen aspiracions professionals clares, però gairebé 7 de cada 10 creu que no les podrà complir. Begoña Bravo, directora d’Inclusió de la Fundació Adecco, explica que aquesta desconfiança es deu a un entorn que no està dissenyat per identificar i desenvolupar el talent de les persones amb discapacitat: “Des d’edats primerenques, els joves afronten obstacles físics i psicològics, com la manca d’ajustos en els processos formatius o la manca de mecanismes que en facilitin la descoberta del seu talent. Així mateix, persisteixen prejudicis que reforcen aquesta percepció. Quan els joves reben, fins i tot de manera subtil, missatges que associen la discapacitat amb manca de competència, interioritzen una visió limitada de les seves possibilitats que en deteriora l’autoestima, minvant-ne l’ambició i la confiança per complir les expectatives professionals”.
Les vocacions més destacades pels joves enquestats són la intel·ligència artificial (17,1%), la psicologia (14,3%), la informàtica i l’atenció al client (ambdues amb un 11,4%). Bravo subratlla que aquestes carreres responen al seu desig de ser motors de canvi social: “Les vocacions que uneixen tracte directe amb persones i avenços tecnològics resulten especialment atractives per als joves amb discapacitat, ja que els ofereixen l’oportunitat de millorar la vida d’altres persones i, particularment, d’aquelles que afronten dificultats afegides. Carreres com la psicologia o el desenvolupament en intel·ligència artificial responen al seu desig de ser impulsors de transformació social i de crear solucions inclusives”.
Les barreres educatives i empresarials contribueixen a aquesta bretxa entre vocació i expectatives. Només el 19,2% de les persones amb discapacitat arriba a completar estudis superiors, en comparació amb el 39% de la població general. A més, més del 60% d’ells cessa els estudis al finalitzar l’ESO, i la seva presència a la universitat és de només l’1,6%, segons la Fundació Universia. Aquesta situació es veu agreujada per la manca de recursos com professorat especialitzat i ajudes tècniques. La directora d’Inclusió de la Fundació Adecco destaca que: “Mentre que a les etapes primerenques, com Infantil i Primària, hi ha una presència més gran de suports específics, aquests disminueixen considerablement en nivells postobligatoris com la Formació Professional, el Batxillerat o la Universitat. Aquesta manca de continuïtat en els suports suposa una barrera afegida: moltes persones amb discapacitat veuen limitat el seu accés a estudis superiors o especialitzats, no perquè els falti capacitat o motivació, sinó perquè l’entorn no està adaptat a les seves necessitats. Com a conseqüència, les seves opcions reals d’elecció es veuen restringides i acaben orientant-se cap a feines “predeterminades”, que no sempre responen als seus interessos o vocacions, perpetuant així una desigualtat d’oportunitats formatives i laborals”.
L’enquesta també revela que més de la meitat dels joves (55,2%) no es va sentir acompanyat durant la seva etapa escolar per potenciar els seus talents. El 40% va haver d’abandonar els estudis per dificultat per seguir el ritme, mentre que un de cada quatre considera que el professorat no està prou preparat per a les seves necessitats. Aquestes dificultats es traslladen al món laboral, on el 57% dels joves amb discapacitat afirma haver patit discriminació. D’ells, el 55% no rep resposta als seus currículums i el 45,5% se sent discriminat a les entrevistes, on les preguntes se centren en la seva discapacitat. Mesonero conclou: “L’absència d’itineraris formatius adaptats i accessibles en les primeres etapes de vida contribueix a alimentar una bretxa que es perllonga fins a l’edat adulta, i que sol traduir-se en atur i situacions de desigualtat. Per revertir aquesta realitat, és imprescindible que tots els agents socials -Administració Pública, empreses i tercer sector- treballin de forma coordinada, generant entorns que permetin a les persones amb discapacitat desenvolupar plenament el seu talent. Només així podran fer realitat les seves vocacions i accedir a aquelles professions i sectors on avui continuen estant infrarepresentats”.
Un cop contractats, els problemes persisteixen. Un terç dels joves (33,8%) considera que l’avaluació del seu acompliment no va ser l’adequada, ja que es va basar en objectius no realistes que no tenien en compte les seves necessitats específiques. Altres dificultats citades són les dinàmiques de grup no adaptades (31,7%) i la dificultat per superar el període de prova (25,8%). Segons Bravo, la inclusió no acaba amb la contractació: “En el cas de les persones amb discapacitat, és fonamental fer-ne un seguiment adequat i garantir els ajustos necessaris des del primer dia. Moltes vegades, amb petites adaptacions, és perfectament possible superar amb èxit el període de prova i avançar cap a una inclusió plena. No obstant això, en alguns casos aquest acompanyament no es produeix, la qual cosa deriva en dificultats evitables i en una rotació prematura del talent. Quan això passa, s’intensifiquen els prejudicis i per això és molt important invertir recursos a fer aquest seguiment”.
