Complir 30 anys em serveix com a excusa per tornar a començar una altra vegada a escriure articles. Sóc plenament conscient que aquest article és complex, no només pel temps que porto sense compartir alguna reflexió, sinó per la seva naturalesa temàtica, atès que vivim en una realitat sovint apàtica i dimensionada que distorsiona circumstàncies vitals, alliçona hipocritament i trafica grans dosis de superficialitat. Ens cal tenir més cura de protegir les persones amb diversitat funcional sense perdre la vitamina dita honestedat que ens defineix com a persones i com a societat a l’hora que ens impulsa per traçar un futur compartit on no ens hem de dedicar a preguntar d’on venim per discriminar sinó per caminar junts i juntes cap a un futur fratern, proper i digne.
Em sembla bé totes aquelles iniciatives populars, institucionals, empresarials o associatives que impulsin una visió inclusiva, empàtica, accesible i lliure de la societat. Ara bé, quan en una societat deixem que la gent que “mana”, prenguin la iniciativa de la integració social i laboral, estem deixant de ser útils i això no ho podem permetre ja que, sens dubte, tan sols amb el concurs generós de tothom, torno a dir-ho tothom, podrem estar a l’alçada responsable dels signes dels temps.
Guardo amb emoció continguda dins del meu cor el recolzament fonamental de la meva família i el suport crític que m’hi ofereixen dia rere dia. Així com també, la lliçó de tantes persones, mestres de vida, que la vida m’ha anat situat davant i als quals des d’aquí vull retre homenatge. Finalment, mostrar el meu orgull per tota aquella gent anònima que dins la bombolla quotidiana i amb capacitats diverses, m’obsequien tot somiant, rient i estimant.
A punt de complir 30 anys, deu n’hi do, la meva vida vol girar envers la societat i donar tantes vegades com faci falta la volta al món, tot dedicant la meva vida als altres evitant caure en la monotonia, l’avorriment, la manca d’utilitat o el superficialisme. No vull donar lliçons de falsedat o hipocresia low cost, que em faci dubtar del perquè de les coses més complexes o senzilles.
Vull una societat que faci la vida més fàcil, digne, feliç i estable a la ciutadania en la seva totalitat i que trepitgi espais inclusius, transparents i diversos per tal de socorrer les necessitats de la humanitat en si mateixa. Vull una societat que procuri fer de la política, un ofici vocacional que disposi de la capacitat d’identificar les problemàtiques socials i a l’hora executi els tractaments al seu abast per paliar-les. Vull una societat que faci la vida més fàcil, digne, feliç i estable a la ciutadania en la seva totalitat i que trepitgi espais inclusius, transparents i diversos per tal de socorrer les necessitats de la humanitat en si mateixa
Aquests 30 anys no han estat fàcils. Ningú m’ha regalat res però cada dia és un regal per aprendre, per a viure i per a compartir. Des de la passió mesurada de la meva vida que intento contagiar juntament amb l’amor solidari que intento donar, sense dependències emocionals, em vull comprometre públicament per a donar el bo i millor de mi mateix per transformar vides.
Puc arribar a entendre i fins i tot compartir les persones que em titllen amb adjectius com hiperactiu o d’altres carinyosos, conseqüència directa de la meva manera d’entendre la vida, la persona humana i la realitat. Vull arribar a comprendre a tothom i sé que això és prou compleix, degut a la diversitat funcional amb la qual convisc i de la qual cada aprèn a identificar on sóc i cap a on vull anar.
Aquests 30 anys m’han servit per a fer front als reptes personals amb un desacomplexada llibertat i amb una preocupació creixent, envers la humanitat, sobretot aquella que pateix l’ irresponsabilitat d’uns i la manca d’empatia d’altres. Vull viure amb intensitat equilibrada el meu dia a dia, no per ser popular sinó per a que la gent popular, la que travessa places, hospitals, viles i escoles pugui viure millor d’acord amb els seus ideals, valors, pors i esperances. Fortament arrelat al nostre país i tenint en compte la globalitat del planeta terra, vull fer front als diferents reptes tot sapiguent que cada dia s’obre una finestra d’oportunitats a la qual aferrar-me per poder sobreviure davant els missatges d’odi, populistes i nocius que es llancen al bell mig de les nostres contrades.
Acabo aquest escrit, donant una vegada més la meva més sincera gratitud a quantes persones avui, ahir i sempre m’han fet costat i aquelles que excepcionalment han tingut la voluntat d’escoltar-me pacientment tot conscient que sempre les portaré al cor com a expressió honesta de sentiments com amor, esperança i fraternitat. Com a expressió transparent i sencilla de que sovint tenim el deure de moral de fer costat a aquells que ens fan costat.
