Vic, capital d’Osona, ha estat l’escenari d’una marxa lenta de protesta organitzada per l’entitat Sant Tomàs per denunciar la “situació de precarietat” que afronta el sector de la discapacitat intel·lectual. Més de 300 persones, entre professionals, persones ateses, famílies, i membres de la Junta i del Patronat, van participar en la mobilització per reclamar a la Generalitat de Catalunya un finançament que sigui “just, estable i coherent” per garantir serveis de qualitat i condicions laborals dignes.
La convocatòria, que va coincidir amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, va arrencar a les 11 del matí des de les oficines centrals de l’entitat. La comitiva va avançar per la plaça del Mil·lenari, va seguir pel carrer Jacint Verdaguer i va culminar a la plaça Major de Vic. Durant el trajecte, es van sentir eslògans com “la discapacitat vol dignitat”. Un cop a la plaça, es van sumar a la concentració més persones que, malgrat tenir mobilitat reduïda, van voler donar suport a la protesta. Allà es van llegir manifestos en nom de l’entitat, les persones ateses, les famílies i les professionals.
“Quan el sector es precaritza, es precaritzen els drets de les persones”
El president de Sant Tomàs, Joan Casany, va ser contundent en denunciar que “quan el sector es precaritza, es precaritzen els drets de les persones ateses”. Casany va assenyalar que la diferència salarial entre les professionals del sector social i aquelles que realitzen les mateixes funcions a l’àmbit de la salut o l’educació “supera el 30%”. Aquesta situació, que va qualificar d’“injustificable i cronificada”, dificulta la “captació i retenció de talent”, incrementa la rotació de personal i “afecta directament la qualitat de l’atenció a les persones”. A més, el president va recordar que els Centres Especials de Treball encara no han rebut la subvenció corresponent al 2025 i que la retallada de les figures de suport “posa en risc la continuïtat laboral de moltes persones amb discapacitat”.
Les persones usuàries també van expressar les seves preocupacions. Joan Mora va reclamar “estabilitat i continuïtat en els equips”, subratllant que els canvis constants i la falta de referents “afecten directament les seves rutines i qualitat de vida”. En la mateixa línia, Joan Moreno, pare de l’Arnau Baulenas, va posar en valor la tasca de les treballadores de l’entitat i va demanar “igualtat i justícia” perquè rebin el mateix reconeixement que altres perfils públics equivalents.
Per la seva banda, la representant de les persones professionals, Anna Alonso, va exigir una “pujada mínima del 30%” en els mòduls i tarifes de la Cartera de Serveis Socials, alhora que denunciava “anys de promeses incomplertes” que impacten directament en l’atenció de les persones ateses. Alonso va afirmar que “la vocació arriba fins on arriba i les persones necessiten salaris dignes”.
Un ritme que simbolitza una realitat estructural
L’elecció d’una marxa lenta per part de Sant Tomàs va voler simbolitzar “el ritme al qual avança un sector” que l’entitat considera “que ha estat deixat enrere”. Amb un seguiment ampli de treballadors, famílies i persones usuàries, Sant Tomàs va assegurar que la mobilització “continuarà fins que la Generalitat activi mesures urgents per revertir la situació”.
Sant Tomàs és una entitat sense ànim de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn en el desenvolupament i les seves famílies de la comarca d’Osona i el Lluçanès. El 2024, va atendre 2.650 persones en diversos itineraris de formació i orientació laboral, suports comunitaris, atenció diürna, habitatge i residència i infància i adolescència. Actualment, l’entitat compta amb més de 1.050 treballadors i treballadores, dels quals més de 381 són persones amb discapacitat o trastorns del desenvolupament.
