La lluita contra la malaltia de Parkinson ha posat el focus aquesta setmana en un dels seus símptomes menys evidents però més transversals: la pèrdua de capacitat visual. Segons dades publicades per l’Institut Oftalmològic Fernández-Vega (IOFV), prop del 80% de les persones afectades per aquesta patologia neurodegenerativa presenten alteracions en la visió o en les funcions visoespacials. Aquestes manifestacions, que sovint passen desapercebudes en les etapes inicials, tenen un impacte directe en la seguretat del pacient i en la seva habilitat per dur a terme tasques quotidianes com ara conduir, llegir o reconèixer les expressions facials dels seus interlocutors.
Tot i que el Parkinson s’associa tradicionalment a símptomes motors com la rigidesa o el tremolor, el doctor Jesús Merayo, director de l’Institut Universitari Fernández-Vega, subratlla la importància de no normalitzar les queixes oculars. “En moltes ocasions, els pacients refereixen que veuen pitjor, però no sempre ho identifiquen com un problema visual concret; així i tot, pot formar part de la malaltia i no d’un problema ocular aïllat”, adverteix el facultatiu. Entre les patologies més recurrents destaca l’ull sec, derivat de la reducció de la freqüència del parpalleig, així com la visió borrosa o doble.
El vincle entre la visió i el rendiment cognitiu
La recerca liderada per l’IOFV apunta que les complicacions visuals no són només una molèstia física, sinó que podrien ser indicadores de l’evolució de la malaltia cap a estadis més complexos. El doctor Jesús Merayo assenyala que “les alteracions de les funcions visoperceptives, les al·lucinacions visuals i el dany de la via visual s’han associat a un pitjor rendiment cognitiu i al desenvolupament de demència”. Aquesta connexió converteix les revisions oftalmològiques en una eina diagnòstica clau per anticipar-se a processos de deteriorament més greus.
A més dels problemes de fixació de la mirada o la dificultat per seguir objectes en moviment, els pacients solen patir una reducció en la sensibilitat al contrast i alteracions en la percepció del color. Aquests factors incrementen la inseguretat en la mobilitat, especialment en entorns amb poca llum. Segons conclou Merayo, “les alteracions visuals no només afecten la qualitat de la visió, sinó també la forma en què el pacient interpreta el seu entorn. Això té un impacte directe en la seva autonomia i seguretat en el dia a dia”.
Davant d’aquest escenari, els especialistes insisteixen en la necessitat d’un abordatge integral que coordini els serveis de neurologia i oftalmologia. La detecció precoç d’aquestes anomalies, fins i tot quan no hi ha símptomes evidents, és fonamental per dissenyar estratègies que permetin preservar la qualitat de vida dels malalts durant el major temps possible, especialment coincidint amb la commemoració de l’11 d’abril, Dia Mundial del Parkinson.
